Revisions del fons de l'ull a partir dels 50 anys per prevenir tumors intraoculars

La radioteràpia selectiva i la teràpia fotodinàmica són els principals avenços en oncologia ocular. De la mateixa manera, les revisions periòdiques a partir dels 50 anys són la millor mesura per prevenir els tumors intraoculars asimptomàtics

Els tumors oculars requereixen un tractament especial atesa la seva delicada localització. El creixement d’aquests tumors, que sol ser accelerat, pot comprometre seriosament la visió, tant en els casos benignes com en els malignes, en els quals, a més, hi ha en joc la vida del pacient. Per abordar-los amb èxit és necessari un diagnòstic i un tractament precoços i la col•laboració de l’oftalmòleg i de l’oncòleg. El desenvolupament de tècniques de radioteràpia local i de noves opcions quirúrgiques selectives i de mínima incisió aconsegueix un elevat índex d’èxit si s’apliquen en fases primerenques i si ho fan professionals experimentats.

El tumor més freqüent

El tumor intraocular maligne més freqüent en adults és el melanoma de coroide (la capa que hi ha sota la retina i que la nodreix). A Espanya se’n declaren uns 240 nous casos cada any. Pot créixer sense símptomes, si bé en alguns casos el pacient pot patir disminució de la visió -si el tumor és a prop de la màcula (part central de la retina)-, despreniment de retina o hemorràgia intraocular, dos processos sovint associats al melanoma de coroide. Els casos asimptomàtics poden diagnosticar-se amb una exploració rutinària del fons de l'ull, “que tota la població s’hauria de fer anualment a partir dels 50 anys, edat a partir de la qual és més habitual que comencin a aparèixer els tumors oculars”, adverteix el Dr. José García-Arumí, especialista en retina i oncologia ocular de l´ IMO i catedràtic d’oftalmologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El tractament més habitual és la braquiteràpia (placa radioactiva de ruteni o de iode que es situa durant uns quants dies a la zona tumoral). Es tracta d’una radioteràpia local que evita la radiació externa i minimitza possibles efectes secundaris. Té una efectivitat superior al 90% si s’aplica a les primeres fases, ja que hi ha un alt risc de metàstasi, bàsicament al fetge, la mortalitat del qual és del 90%. En alguns casos, la braquiteràpia s’aplica en combinació amb l’endoresecció, cirurgia que consisteix a provocar un despreniment de retina per tractar el tumor amb làser i vitrèctomia (l’instrument que tritura i aspira el tumor).

Hemangioma de coroide

Un altre tipus de tumor de la capa subretinal és l’hemangioma de coroide, un tumor benigne –sense risc de metàstasi–, però que es desenvolupa de manera molt ràpida i agressiva, amb risc per a la visió, ja que amenaça el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina al cervell) i la màcula. Els hemangiomes de coroide es tracten amb teràpia fotodinàmica, una tècnica que fins fa poc s’aplicava a la DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat). Un estudi liderat pel Dr. García-Arumí ha demostrat l’eficàcia de la teràpia per tractar aquest tipus de tumor ocular. El tractament, que consisteix a aplicar via intravenosa un fàrmac sobre el qual posteriorment es projecta un làser, actua selectivament damunt el tumor i danya mínimament la retina. Altres tumors oculars són els retinoblastomes, el 50% dels quals es transmet d’una generació a l’altra. Afecten 1 de cada 15.000 nounats i són el tumor ocular maligne més comú a la infància. El tractament sol ser una combinació de radioteràpia i quimioteràpia. “Actualment s’està estudiant un tractament selectiu que introdueix quimioteràpia a través de l’artèria oftàlmica”, explica el Dr. García-Arumí. “Si dóna bons resultats, disposarem d’un tractament amb menys efectes secundaris”, afegeix. Aquest tipus de tumor és molt agressiu i és important diagnosticar-lo i tractar-lo a temps per evitar haver de recórrer a una enucleació ocular (l’extracció total de l'ull).