Què hem de saber de la salut visual dels nostres fills? Quan hem de dur-los a l’oftalmòleg i per què?

Des de l'IMO insistim en la prevenció i les revisions en la infància i compartim aquesta pauta arran d’una enquesta que vam fer al Saló de la Infància perquè els pares puguin conèixer les patologies més habituals de la infància i com s’han de tractar i quan és important anar a l’oftalmòleg amb els nens

Dra. Ana Wert: “Hi ha malalties, com l’ull gandul, que no tenen símptomes i que si es diagnostiquen massa tard ja no tenen tractament efectiu.”

L’ambliopia

Coneguda com a “ull gandul” consisteix en la pèrdua de visió d’un ull o de tots dos per falta d’ús en el període de desenvolupament visual. Per tant és una patologia d’origen en la infància, que si no es diagnostica i es tracta precoçment s’allargarà irremeiablement cap a l’edat adulta.

Com es detecta?

És asimptomàtica. Hem de comparar la visió de tots dos ulls periòdicament (es pot fer a casa, jugant a “pirates”).

Per què passa?

El cervell anul•la la imatge de l’ull que té una visió pitjor, el deixa d’utilitzar i el converteix en gandul.

Causes

Estrabisme, defectes de refracció, altres (caiguda de la parpella…)

Com es tracta?

Corregint la causa i fent treballar l’ull gandul.

L'estrabisme

És una patologia del sistema visual que consisteix en la pèrdua del paral•lelisme de tots dos ulls. És a dir, que cada ull mira cap a una direcció i nosaltres observem una desviació ocular.

Per què passa?

El cervell fa mal control de l’alineament i del moviment ocular, secundari a defectes de refracció; altres: tumors, malalties del sistema nerviós.

Com es tracta?

Es comprova que no s’associï a defecte de refracció i conseqüentment el nen hagi de dur ulleres. Si ha provocat ull gandul es tracta la patologia i es valora la cirurgia si és necessària (el cirurgià ha de donar les recomanacions oportunes als pares).

Els defectes refractius

Defectes òptics no corregits comporten mala visió per desenfocament dels objectes a la retina. En els nens això té una consideració especial perquè durant els primers anys de la vida és quan es forma la visió i per tant qualsevol causa que comporti mala visió d’un ull o de tots dos pot desembocar en un problema d’ull gandul. Si el problema refractiu és asimètric (més graduació en un ull que a l’altre) serà probable que es desenvolupi ambliopia. Els problemes refractius simptomàtics a la infància s’han de corregir per evitar l’ambliopia i permetre una correcta escolarització.

Les revisions s’han de fer cada any durant tota la vida si es té un defecte de refracció o un altre problema ocular

Naixement

Descartar anomalies congènites: glaucoma congènit, cataracta congènita, malformacions, tumors, estrabisme congènit, ptosi congènita.

Als 3-4 anys

Primera exploració ocular completa, agudesa visual (ull gandul), motilitat ocular (estrabisme), graduació amb gotes, fons d’ull. Després, anualment fins als 10 anys (vigilant el desenvolupament del sistema visual) i cada dos anys fins als 16.

Cada dos anys a partir dels 10 anys

Agudesa visual, exploració de motilitat, graduació, valoració del pol anterior i pressió intraocular, valoració del fons de l’ull. Detectarà els defectes de refracció adquirits (miopia i astigmatisme), estrabisme o problemes binoculars, patologies oftalmològiques.

Com adquirim el comportament visual?

  • 31 setmanes de gestació: presenta el reflex pupil•lar de la llum
  • Dies posteriors al naixement: tancament palpebral davant la llum
  • 6 setmanes de vida: reaccionen a expressions facials
  • 2-3 mesos de vida: percepció del moviment (seguiment d’un objecte brillant)

En els nadons prematurs tot el procés es retarda.

Els pares van a l’oftalmòleg amb els fills?

L’IMO va aprofitar l’estada al Festival de la Infància per esbrinar, de la manera més objectiva possible, el grau de compromís que tenim, en general, respecte de la salut ocular dels nostres fills. Per fer-ho, va fer una enquesta entre milers de pares i mares de nens d’entre 2 i 10 anys que es van acostar a l’estand de l’Institut. La principal conclusió de la sessió va ser que “els nens aprenen a veure-hi durant la infantesa i que, per tant, supervisar el correcte desenvolupament visual amb revisions garanteix una bona visió per a la resta de la vida adulta”. Pel que fa a les revisions pediàtriques, el 38% dels pares enquestats afirma que la visió dels fills no es revisa als controls generals de salut de la infància, mentre que un 62% diu que sí. En aquest sentit, el 40% dels pares creu que, en general, es dóna menys importància al control visual que a la resta de salut del nen.

Conceptes clau del desenvolupament visual durant la infància

El coneixement sobre conceptes clau del desenvolupament visual durant la infància tampoc no té gaire bona salut entre els pares de nens de 2 a 10 anys, segons el que es desprèn de l’enquesta. de 2 a 10 años, según se desprende de la encuesta. El 78% no sap què és la visió binocular (la que combina les imatges de tots dos ulls en una de sola i permet veure-hi en tres dimensions) i un percentatge encara més gran, el 80%, desconeix què és l’ambliopia, també coneguda com a “ull gandul”. Aquesta patologia, comuna en els nens, es produeix quan el cervell anul•la la visió d’un dels dos ulls perquè és inferior o pitjor que la de l’altre ull, sigui per estrabisme, defecte refractiu o qualsevol altre problema ocular.

“Quan un defecte visual afecta exclusivament o de manera més aguda un dels dos ulls, el cervell selecciona la millor imatge i anul•la l’altra i impedeix que la visió de l’ull es desenvolupi. Per recuperar-la, és imprescindible tractar el problema a la infància, edat en què aprenem a veure-hi”, explica la Dra. Wert. Segons l’especialista, “per detectar l’asimetria visual (que es produeix quan un ull hi veu pitjor que l’altre), s’aconsella, a més de les revisions oftalmològiques, que els pares facin simples controls a casa de manera que els nens mirin una imatge amb un ull tapat i després amb l’altre”. En aquest sentit, el 51% dels pares diu que mai no ha avaluat la visió als seus fills a casa. Pel que fa al nivell de coneixement d’una altra de les patologies oculars directament associades a la infància, l’estrabisme, els resultats milloren substancialment, ja que tan sols el 13% no sap definir aquest problema en què un ull o tots dos estan desviats de l’eix central.

“Com que és simptomàtic, l’estrabisme sovint el detecten els pares mateixos, cosa que fa que estiguin més informats i que vagin abans a l’especialista”, explica l’oftalmòloga de l'IMO. Preguntats per patologies, el 18% dels enquestats que sí que han dut el fill a l’oftalmòleg manifesten que el fill té algun problema ocular diagnosticat. Tot i que les patologies visuals dels nens són molt diverses, les que registren més incidència són l’estrabisme (20%), els problemes de refracció (17%) i l’ull gandul (11%). Segons la Dra. Wert, “el que és preocupant és la bossa de nens sense diagnosticar que queda a l’altre 41% que mai no ha anat a l’oftalmòleg”.