Què és la presbícia?

Aquesta afecció es coneix popularment com a vista cansada i provoca una disminució de la capacitat que té el cristal•lí per enfocar correctament.

Per poder comprendre millor un fenomen dinàmic i multifactorial com és la presbícia, podem recórrer a la comparació entre l'ull i una càmera fotogràfica. El zoom del nostre sistema ocular és el cristal•lí. El cristal•lí jove és transparent i elàstic, capaç de canviar de forma per aconseguir un bon enfocament, tant dels objectes llunyans com dels que són a prop. Aquest moviment l’aconsegueix gràcies a una precisa i complexa combinació de feina de diferents estructures (múscul ciliar, zònula, pressió del cos vitri…). La transparència del cristal•lí garanteix que les imatges quedin enfocades nítidament damunt la retina, que, seguint l’exemple de la càmera fotogràfica, sería la “pel•lícula fotogràfica”.

A partir dels 40 anys el cristal•lí envelleix i va perdent progressivament les seves propietats: elasticitat, transparència i capacitat d’enfocament.

Segons la condició prèvia de cada persona, la presbícia té diferents conseqüències:

La presbícia en miops

Aquestes persones presenten, per llur condició refractiva, dificultat a enfocar els objectes de lluny. A partir dels 40 anys ja s’ha estabilitzat, mentre que la presbícia va augmentant. En aquests pacients es fa necessari l’ús d’una menor graduació miòpica de prop que de lluny.

La presbícia en hipermetrops

La hipermetropia afecta particularment la visió de prop. És una situació similar a la presbícia, tot i que la hipermetropia és estable i la presbícia, progressiva. Per això moltes persones, equivocadament, de la hipermetropia en diuen “vista cansada”. Aquests pacients van perdent visió progressiva en totes les distàncies i, en general, ho fan ràpidament, de manera que necessiten ulleres tant de lluny com de prop.

La presbícia en persones que mai no han fet servir ulleres

Entre els 40 i els 45 anys, aquests pacients habitualment necessiten ulleres exclusivament per fer tasques de prop. Solen començar amb poca graduació, però va augmentant.