Ptosi palpebral o parpelles caigudes

Més comuna a partir dels
60
anys a causa de l'envelliment
Realitzem
8
tècniques diferents per a corregir-la
Tenim en compte
2
aspectes importants: el visual i l'estètic
ptosis

Què és la ptosi?

La ptosi palpebral és la caiguda de la parpella superior. Habitualment es produeix a causa d’una disfunció del múscul elevador per raons degeneratives o congènites.

Parpella amb ptosi

Parpella amb ptosi

Després de la cirurgia

Després de la cirurgia

Per què passa?

La principal causa de la ptosi és l’envelliment. Hi ha diferents tipus de ptosi:

  • Ptosi aponeuròtica: és la més comuna. S’esdevé perquè els teixits palpebrals envelleixen i el múscul elevador s’afluixa i provoca la caiguda de la parpella
  • Ptosi neurogènica: és una anomalia que es caracteritza per la manca d’estímul nerviós al múscul. Sol aparèixer en nens (síndrome de Marcus Gunn)
  • Ptosi mecànica: es produeix quan hi ha un quist o un tumor a la parpella superior que provoca una caiguda “mecànica”
  • Ptosi miogènica: el múscul elevador de la parpella superior no fa bé la seva funció i no aconsegueix que la parpella estigui en la posició normal

Com es pot prevenir?

La ptosi no es pot prevenir, però es pot detectar fàcilment en fases inicials. Fins i tot podem actuar abans que el camp visual no quedi afectat i que l’efecte antiestètic que provoca no sigui massa pronunciat. Corregir la ptosi prevé la torticoli i el dolor cervical, malestars que sovint s’associen a aquesta disfunció.

Hi ha diversos símptomes associats a la ptosi:

  • La parpella superior cau i cobreix l’ull parcialment o totalment
  • Es redueix el camp visual
  • El pacient sent la necessitat d’inclinar el cap cap enrere o fins i tot d’alçar la parpella amb el dit per poder veure-hi
Ptosi (caiguda de parpelles) i blefaroplàstia. Dr. Ramón Medel – IMO Barcelona

El tractament de la ptosi es quirúrgic. L’objetiu de la cirurgia és reparar el múscul que eleva la parpella o, si aquest no funciona i està totalment immòbil, utilitzar el front com a mecanisme accessori, de manera que el múscul situat sobre les celles serveixi de punt d'ancoratge per aprofitar-ne la mobilitat.

A l’IMO s’estan fent múltiples tècniques per a la correcció de la ptosi; l’elecció d’un o altre procediment depèn de les característiques de cada cas. Aquests procediments es duen a terme sense incisions visibles i amb tècniques mínimament invasives.