Microperimetria

Profesional realizando pruebas diagnósticas a paciente
Diagnòstic, control i rehabilitació:
3
funcions clau
Sensible a escotomes menors de
5°:
alta precisió

Què és la microperimetria?

La microperimetria és una tècnica diagnòstica que mesura la sensibilitat de la màcula i permet apreciar qualsevol canvi o lesió incipient en aquesta àrea central de la retina, el diàmetre de la qual és de només 5 mm. Per tant, es tracta d'una prova molt precisa, amb la qual es poden detectar petits escotomes o "punts cecs" que, mitjançant la realització d'un camp visual convencional (perimetria/campimetria), passen desapercebuts.

D'altra banda, també estudia la fixació del pacient, és a dir, la localització i l'estabilitat del punt preferent de la mirada.

En què consisteix?

El microperímetre computeritzat projecta estímuls lluminosos sobre diferents punts de la retina per obtenir un "mapa" detallat de la sensibilitat macular a la llum i, simultàniament, fer una anàlisi de la fixació en cada moment de l'examen. Aquestes mesures es combinen amb la captura d'imatges del fons de l'ull a temps real, mitjançant la tecnologia SLO (oftalmoscòpia per làser de rastreig) per visualitzar l'anatomia de la màcula amb gran detall.

Gràcies a un sofisticat sistema d’eye-tracker, aquesta tecnologia fa possible correlacionar exactament els danys estructurals amb la repercussió funcional que tenen en la visió del pacient.

Prova microperimetria

Com es fa?

Aquesta prova no necessita preparació ni dilatació de la pupil·la i es realitza a la consulta valorant els dos ulls de forma independent –es tapa primer un i després l'altre–, amb una durada total d'uns 25 minuts.

Per dur-se a terme, la microperimetria requereix la col·laboració activa del pacient, que ha de pressionar un polsador cada vegada que percep un estímul lluminós en diferents posicions de la pantalla.

En quins casos s'utilitza?

La microperimetria, incorporada a les consultes de l'IMO el 2016, està indicada especialment per al diagnòstic precoç i el seguiment de patologies que afecten la màcula i, per tant, la visió de detall i la capacitat de lectura, entre altres activitats de precisió. És el cas de la degeneració macular associada a l'edat (DMAE), distròfies hereditàries de la retina –com ara la malaltia de Stargardt–, el forat macular i l'edema macular per retinopatia diabètica o per diferents patologies.

A més, és una eina de gran interès per a la rehabilitació visual de pacients amb baixa visió, ja que incorpora un software específic per entrenar la fixació excèntrica i aprofitar la resta visual dels pacients en els quals el centre de la visió està afectat. Amb això, s'aconsegueix estimular un nou punt preferent de la mirada i crear una "falsa màcula".