“Perquè el tractament de l'ull sec tingui èxit, és fonamental dedicar uns quants minuts a explicar al pacient en què consisteix la malaltia”

El Dr. Óscar Gris, especialista en còrnia de l'IMO, va parlar de les claus de la síndrome de l'ull sec davant d’un auditori de vuitanta òptics optometristes

Uns vuitanta òptics optometristes es van aplegar el passat 26 de novembre a l’IMO convidats per l’Institut Alcon per assistir a un curs que va impartir el Dr. Óscar Gris i l’optometrista Laura González sobre dues patologies freqüents que afecten la còrnia i la superfície ocular: la síndrome de l’ull sec (SUS) i el queratocon. L’objectiu de la trobada era proporcionar als optometristes assistents les claus d’aquestes malalties per poder detectar-les en els pacients i per poder reconèixer els casos en què cal derivació a l’oftalmòleg.

L’impacte de la SUS en la qualitat de vida

Tal com va explicar el Dr. Gris, la síndrome de l'ull sec (SUS) és una disfunció a la superfície ocular causada per un dèficit en la producció o per un excés d’evaporació de la llàgrima. Com a conseqüència, es trenca l’equilibri osmòtic i es deshidraten i es destrueixen (apoptosi) les cèl•lules que constitueixen la pel•lícula lacrimal, que cada vegada es torna més inestable. Cal frenar aquest “cercle viciós” que s’amaga darrere de la simptomatologia referida pel pacient i que, si no es tracta, va a més. A més de notar molèsties com ara sensació de cremor, de coïssor o de cos estrany (que solen empitjorar a mesura que avança el dia), les persones amb ull sec poden tenir alteracions visuals i, tal com hem comentat, veure’s afectades per un dany a la superfície ocular arran de la mort cel•lular que deriva de la hiperosmolaritat.

Segons el Dr. Gris, l’estil de vida actual incrementa la incidència de l'ull sec i la seva repercussió en la qualitat de vida dels pacients, ja que moltes tasques quotidianes com ara llegir, veure la televisió, treballar amb l’ordinador o conduir comporten un augment de la demanda visual. En aquestes situacions de fixació i d’esforç disminueix el parpelleig i la llàgrima s’evapora amb més rapidesa i arriba a estroncar-se en el cas de les persones amb SUS, la qualitat visual i sensibilitat al contrast de les quals empitjora entre un parpelleig i el següent. Tot i que aquestes alteracions no són identificables en una exploració normal amb l’optotip, poden detectar-se amb proves específiques i s’han de tenir en compte per l’impacte en el dia a dia dels pacients, afectats en més o menys mesura en funció de l’estadi de la patologia.

Perfils de pacients completament diferents

A l’hora d’establir una classificació de la síndrome en funció del grau de sequedat, el Dr. Gris va insistir que “aquests diferents graus reflecteixen perfils de pacients completament diferents que requereixen, alhora, tractaments diversos”. Així, els qui pateixen SUS lleu o ambiental (la més habitual) són pacients amb símptomes ocasionals, que normalment es donen en ambients contaminats, on l’aire condicionat o la calefacció estan forts, o després de passar moltes hores davant de l’ordinador, per exemple. En la SUS moderada, en canvi, els símptomes són més intensos i freqüents. Un grup important de pacients amb aquest tipus d’ull sec són les dones en edat de menopausa o de postmenopausa, tot i que també pot afectar els homes i les persones joves. Finalment, en la SUS greu els símptomes són invalidants i constants (cada dia i a tota hora). Tal com va advertir l’especialista de l'IMO, “el grau avançat és el menys comú, però també el de maneig més complex, i s’associa a malalties sistèmiques com la síndrome de Sjögren, l’artritis reumatoide, etc.”

Explicar la malaltia per propiciar l’èxit del tractament

La severitat de l'ull sec està estretament relacionada amb el tractament que cal seguir i el Dr. Gris en va exposar les pautes. Segons l’oftalmòleg, als pacients que estan en el primer estadi (símptomes lleus i ocasionals) se’ls solen indicar llàgrimes artificials, especialment en aquelles situacions en què es manifesta la patologia. A més, el control dels factors ambientals (aire condicionat, calefacció, fum de tabac, contaminació industrial etc.) és una gran ajuda preventiva, de la mateixa manera que una dieta rica en àcids grassos Omega 3 pot ser un bon complement perquè està demostrat que milloren la qualitat de la llàgrima. Aquestes mesures són encara més importants en els pacients que estan en un segon estadi (símptomes moderats i episòdics), que requereixen aplicar-se més quantitat de llàgrima artificial i amb més freqüència. Per això, “és convenient evitar els medicaments amb conservants, que són altament tòxics”, va explicar el Dr. Gris, que també va recordar l’ús de corticoides o de ciclosporina com a fàrmacs antiinflamatoris per als pacients amb inflamació important, sempre sota supervisió mèdica.

Si no es fa un ús ocasional de les llàgrimes artificials, són millors les que no contenen conservants, atesa l’alta toxicitat que tenen aquests components.

 

Si no es fa un ús ocasional de les llàgrimes artificials, són millors les que no contenen conservants, atesa l’alta toxicitat que tenen aquests components. Quant als pacients que s’ubiquen en el tercer estadi (símptomes severs i constants), l’especialista va destacar que en alguns casos (test de Schirmer < 5) pot ser beneficiós tapar el punt lacrimal amb uns taps de silicona transparents de dimensions reduïdes. Sense que es vegin i sense que causin molèsties, aconsegueixen retenir la llàgrima perquè romangui més temps a la superfície ocular, de manera que sempre serà més beneficiosa per al pacient que no pas una d’artificial. Finalment, per a una SUS en l’estadi més avançat (símptomes severs i incapacitants), el Dr. Gris va recomanar l’ús de lents de contacte terapèutiques, que formen una cambra on s’acumula la llàgrima i així milloren la hidratació de la superfície ocular. Una altra alternativa a considerar pot ser la utilització d’unes ulleres, tan tancades com sigui possible, que redueixin l’evaporació de la llàgrima. Mes enllà de l’opció terapèutica indicada, “és fonamental dedicar uns quants minuts a explicar la malaltia al pacient, ja que si no entén què passa exactament als seus ulls és més probable que no s’apliqui el tractament de manera correcta, sobretot quan és a base de llàgrima artificial”, va concloure Óscar Gris.