En les patologies de retina és important un diagnòstic ràpid perquè les possibilitats de millora augmenten si la màcula no es desprèn

Compartim les claus del despreniment de retina, una patologia que en alguns casos també pot estar associada a la diabetis, com també ocorre amb l’edema macular, la retinopatia diabètica, el glaucoma o les cataractes
Moscas volantes, flashes y desprendimiento de retina. Dr. Mateo de IMO Barcelona

El despreniment de retina és una malaltia ocular que es produeix per la separació espontània de la retina neurosensorial (capa interna de la retina) de l’epiteli pigmentari (capa externa).

Quan es produeix aquesta separació, s’acumula líquid a l’espai que es forma entre totes dues capes i la retina despresa no pot funcionar ni nodrir-se de forma adequada.

Si no es tracta, el despreniment de retina acaba provocant la pèrdua funcional total de l’ull (ceguesa).

Per què passa?

El despreniment de retina sol aparèixer com a complicació d’una o diverses ruptures, a causa d’una tracció del gel vitri que omple el globus ocular, sobre una zona fràgil de la retina.

També pot produir-se per altres causes:

  • Tumors
  • Inflamacions greus
  • Forat macular miòpic en pacients que pateixen alta miopia
  • Complicacions de cirurgies oculars prèvies
  • Traumatismes oculars
  • Retinopatia diabètica

Si has patit un despreniment de retina anteriorment o tens antecedents familiars, és possible que tornis a patir la malaltia. Per això convé que facis revisions periòdicament amb el teu oftalmòleg.

Com es manifesta?

Com que no fa mal i, en molts casos, no va acompanyat a l’inici de pèrdua de visió, és important estar alerta als símptomes encara que siguin aparentment inofensius.
Aquests símptomes, que solen aparèixer successivament, són:

  • Visió de mosques volants (punts negres que es mouen quan es mou l’ull). Són causades per les modificacions del vitri.
  • Visió de centellejos lluminosos. És un símptoma més important que ja reflecteix l’existència de traccions damunt la retina. Sol aparèixer quan ja s’ha produït la ruptura.
  • Visió d’una cortina negra que cau per alguna zona del camp visual. Es produeix quan ja hi ha un despreniment de retina, per la qual cosa la consulta amb un oftalmòleg ha de ser immediata.
  • Distorsió en les imatges i posterior disminució important de l’agudesa visual. Aquest símptoma apareix si es danya la zona central de la retina (la màcula).

Com es pot prevenir?

És important que la població de risc es faci revisions oculars periòdiques, com a mínim una vegada l’any.

A més, l’aparició sobtada de mosques volants o un augment brusc de les ja existents o l’aparició de centellejos lluminosos o de qualsevol altre dels símptomes descrits ha de ser motiu de consulta urgent amb un oftalmòleg.

És molt important fer un diagnòstic al més ràpidament possible, perquè les possibilitats de millora són més grans si no s’arriba a desprendre la màcula o àrea central de la retina.

És aconsellable fer un tractament preventiu amb làser quan hi ha esquinçaments de la retina fins i tot si encara no han provocat un despreniment.

Aquest tractament preventiu amb làser també pot ser útil per a pacients d’alt risc, amb lesions degeneratives retinals perifèriques que poden acabar en una ruptura.

Quin tractament té?

Hi ha diferents tècniques quirúrgiques, en funció del grau i de la fase de despreniment:

  • Fotocoagulació amb làser. Mitjançant el làser, es fan cremades controlades al voltant de la zona despresa. Aquestes cremades acaben cicatritzant i segellen la ruptura retinal i eviten que l’humor vitri s’infiltri entre les dues capes.
  • Crioteràpia. Es congela el teixit situat al voltant de la ruptura retinal i es provoca una cicatrització que actua de forma protectora per un mecanisme similar al de la fotocoagulació amb làser.
  • Retinopèxia neumàtica. A l’interior de l’ull s’introdueix una bombolla de gas que fa una pressió de taponament damunt la ruptura retinal i facilita que es reabsorbeixi el líquid. Ha de combinar-se amb crioteràpia o làser per segellar la ruptura, ja que l’efecte del gas desapareix al cap d’uns quants dies.
  • Vitrectomia. Consisteix en l’extracció de l’humor vitri de l’interior de l’ull. Posteriorment s’aplica la retina fent servir líquids pesats i fent làser des de l’interior de l’ull.
  • Cirurgia escleral. Es col•loca una banda de silicona sòlida al voltant de la capa més externa de la paret de l’ull (l’esclera) per mantenir una pressió externa sobre el globus ocular que faciliti el tancament de la ruptura.
  • Drenatge del líquid. A vegades pot caldre fer un drenatge del fluid subretinal a través de l’esclera, com a complement d’una altra cirurgia retinal. Es sol fer al final de l’operació introduint gas o aire a l’ull per mantenir la retina al seu lloc.