Pablo Méndez

Un traumatisme imprevist a l'ull va motivar la visita d’en Pablo a l’IMO: la seva família va reaccionar amb rapidesa portant-lo al servei d'urgències de l'Institut i els especialistes també van actuar sense demora per fer-li una reconstrucció orbitària. La confiança d'estar en bones mans va preservar la calma en una situació de gravetat inesperada que es va solucionar amb èxit.

Testimonio Pablo Méndez - Dr. Ramón Medel

En Pablo, de 7 anys, va patir una forta contusió a l'ull esquerre mentre jugava al pati de l'escola. El dolor li impedia obrir-lo i no parava de plorar, cosa que tenia espantat el seu avi, l’Enrique Méndez, que el va portar immediatament al servei d'urgències de l'IMO. Tot i el fort cop que havia rebut el nen, la família no arribava a intuir què s'amagava veritablement darrere d'aquesta lesió: "No érem conscients de la gravetat del cas fins que vam arribar aquí", explica la seva mare, la Glòria.

A l'Institut els va atendre la Dra. Ana Wert –especialista del Departament d'Oftalmologia Pediàtrica, Estrabisme i Neurooftalmologia–, qui, mitjançant un acurat examen, va detectar que, més enllà de l'evident hematoma, en Pablo patia una limitació de la motilitat ocular i diplopia (visió doble). Davant d'aquests signes, va remetre el cas amb diligència al seu company del Departament d’Oculoplàstica, el Dr. Ramón Medel, qui també va atendre en Pablo en aquell mateix instant. Un TAC va confirmar aviat les sospites dels especialistes: el petit tenia una fractura d'òrbita amb pinçament d'un dels músculs oculars, que, a causa del desplaçament de l'ull pel traumatisme, havia quedat atrapat per l'os trencat. Aquesta era la causa de l'estrabisme i de la visió doble que experimentava en Pablo, a més de provocar-li un quadre vagal, amb marejos, nàusees i disminució de la freqüència cardíaca. "Es tracta d'una simptomatologia que pot donar complicacions i, per això, havíem de fer una intervenció d'urgència", explica el Dr. Medel.

L'endemà, en Pablo es vestia de "Batman blau" i, amb la força que li va donar la seva disfressa de superheroi que, en realitat, era el pijama quirúrgic, i el suport incondicional de la seva mare i del seu avi, va entrar a la sala d'operacions de l’IMO. "El circuit va ser molt fluid i, tot i el patiment inevitable i el constrenyiment de les circumstàncies, vam estar informats en tot moment. Mai vam tenir la sensació d'estar 'abandonats' a la nostra sort", assegura la Glòria, qui valora la combinació de calidesa humana i avantguarda tècnica de l'Institut.

Cura dels detalls

Al quiròfan, el Dr. Medel va practicar a en Pablo una reconstrucció orbitària amb una placa biocompatible per reemplaçar el fràgil os danyat. Com puntualitza l'especialista, "vam treballar a un nivell molt profund –fins 4 cm de profunditat de la superfície ocular– a través d'una microincisió no visible en el plec intern de l'ull, que ens va permetre aproximar-nos a la fractura d'òrbita i restaurar-la completament". Així mateix, en l'operació també es va poder alliberar el múscul atrapat, cosa que, en les següents setmanes, va fer desaparèixer la visió doble de forma natural.

Per a la mare d’en Pablo, l'acompanyament posterior a la cirurgia també va ser molt important i la bona evolució del nen va tornar progressivament la tranquil·litat a la família, satisfeta de la decisió d'haver acudit a les urgències de l'IMO quan va succeir la contusió. En aquest sentit, destaca no només el reeixit resultat obtingut, sinó també tot el procés viscut a l’IMO, i en això coincideix l’aguerrit avi, que no es va desenganxar ni un segon del seu nét.

La veu de l'experiència

"He viatjat per diversos continents, he viscut una dècada a Guinea i durant més de 33 anys he ocupat un lloc de responsabilitat a Nestlé. Tot això m'ha permès relacionar-me amb moltes entitats i tractar a moltes persones, encara que m'he quedat impressionat per l'eficàcia i, sobretot, l'excepcional nivell humà que hem trobat a l’IMO. Des de la primera persona que ens va atendre fins a l'última, tots ens han tractat amb una educació i un respecte exquisits i ens han fet sentir una confiança total", assegura l’Enrique.

Amb gairebé 90 anys, recorda els tres principis bàsics que li van inculcar de petit –"respecte, veritat i perdó"– i que ha intentat portar a la pràctica durant tota la vida, de manera que assegura que no oblidarà els detalls de qualitat humana que s’emporta d'aquesta experiència. És el cas de l'Alfons, infermer responsable de l'Àrea de Fotografia Oftalmològica i Proves Diagnòstiques de l'Institut, que els va acompanyar personalment al centre hospitalari on van realitzar el TAC a en Pablo i "va demostrar una gran paciència i amabilitat". També posa en relleu la "proximitat i cordialitat" de la Dra. Wert i del Dr. Medel, del to optimista del qual es va deixar contagiar en uns moments de patiment pel seu nét.