Noves investigacions en la detecció i el tractament precoç de la retinopatia diabètica

En el curs organitzat per la Unitat de Retinopatia Diabètica de l’IMO en col•laboració amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) s’analitzaran les novetats en el tractament i la detecció precoç de la retinopatia diabètica

Dirigit pels doctors José García-Arumí, especialista en retina de l’IMO i cap del Servei d’Oftalmologia de l´ Hospital Universitario Vall d’Hebron i Rafael Simó, director del Grup d’Investigació de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el curs sobre l’abordatge integral de les complicacions oculars del pacient diabètic vol examinar opcions per reduir l’elevat risc de ceguesa que es deriva de la diabetis, els pacients de la qual tenen 25 cops més opcions de pèrdua total de la visió que no la resta de la població. Per això, un punt clau és la detecció precoç de pacients amb dany retinal incipient, per a la qual cosa cal la col•laboració dels diversos professionals que intervenen en el procés d’atenció als pacients amb diabetis, ja que la retinopatia diabètica, principal complicació de la diabetis i primera causa de ceguesa entre la població en edat laboral al món desenvolupat, sol ser asimptomàtica a la fase inicial.

Càmeres no midriàtiques i interpretació de retinografies en el pacient diabètic

En aquest sentit, diverses sessions i tallers del curs se centren en el cribratge que poden dur a terme els metges d’atenció primària i els òptics per mitjà de l’ús de les anomenades càmeres no midriàtiques, instruments diagnòstics que permeten obtenir retinografies (fotografies de la retina) sense dilatació de la pupil•la i que poden fer-se fora de la consulta de l’oftalmòleg. Els doctors Pere Romero, cap del Servei d’Oftalmologia de l´ Hospital Universitari Sant Joan de Reus i Ramon Sagarra, metge d’atenció primària de Reus 1, oferiran, durant un taller d’interpretació de retinografies en el pacient diabètic, els resultats d’un estudi sobre el cribratge amb càmeres no midriàtiques d’entre més de 13.000 diabètics, dut a terme per 135 metges de família del Baix Camp, entre el 2007 i el maig d’enguany.

La importància del tractament precoç i coordinat entre metges de família, endocrinòlegs i oftalmòlegs

Per la seva banda, el Dr. Joan Barrot, especialista en medicina familiar i comunitària i membre de GEDAPS (Xarxa de Grups d’Estudi de la Diabetis en Atenció Primària de la Salut), parlarà de la importància del tractament precoç i coordinat entre metges de família, endocrinòlegs i oftalmòlegs, amb un èmfasi especial en la necessitat de potenciar la història clínica compartida, de crear un circuit en línia clar i comú entre els diversos professionals implicats, d’intensificar la formació en atenció primària en el maneig i la interpretació dels resultats dels retinògrafs i d’establir un protocol per a l’ús d’aquests instruments a l’atenció primària. L’especialista no només parlarà dels beneficis per a la qualitat de vida del pacient que es deriven de la col•laboració interprofessional per a la prevenció i el tractament precoç de la retinopatia diabètica, sinó també de l’estalvi econòmic que suposaria una bona política de seguiment coordinat entre centres d’atenció primària i oftalmòlegs, tenint en compte que el cost sanitari d’un pacient amb retinopatia diabètica és el doble que el d’un pacient sense aquesta patologia. En aquest sentit, el Dr. Barrot comentarà els resultats, que encara no s’han presentat, d’un estudi sobre l’impacte econòmic d’aquests pacients, fet per la European Association for the Study of Diabetes. En aquesta mateixa línia, el Dr. Miguel Ángel Zapata, oftalmòleg de Vall d’Hebron, explicarà, en una sessió que tindrà lloc dissabte, de quina manera el mètode de cribratge amb càmeres no midriàtiques a centres d’atenció primària i òptiques és útil per a la detecció precoç de pacients asimptomàtics, tot i que només com a pas previ a la visita amb l’oftalmòleg i sense substituir-la. Segons Zapata, que coordina un projecte de telediagnòstic en el qual estan implicats 180 centres de tota Espanya que han realitzat proves de cribratge en més de 13.000 pacients, detectar més problemes oculars i fer-ho més aviat permet un tractament precoç, cosa que n’augmenta l’eficàcia i en redueix el cost econòmic. Durant la seva intervenció, l’oftalmòleg també abordarà les darreres novetats en telemedicina, com ara l’ús dels telèfons intel•ligents per prendre i compartir imatges de la retina.

Noves dianes terapèutiques per a la retinopatia diabètica: primers resultats de l’estudi EUROCONDOR, consorci europeu per al tractament precoç de la retinopatia diabètica

D’altra banda, el curs acollirà la presentació d’importants estudis d’investigació sobre noves dianes terapèutiques per a la retinopatia diabètica, tant en fases incipients com en avançades. En aquest sentit, el Dr. Rafael Simó presentarà els primers resultats de l’estudi EUROCONDOR, consorci europeu per al tractament precoç de la retinopatia diabètica, un projecte finançat per la Comissió Europea i coordinat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que es va iniciar l’1 de març de 2012 i està previst que acabi el 28 de febrer de 2016.

Durant aquest temps, oftalmòlegs, endocrinòlegs i investigadors d’onze centres europeus implementaran el primer assaig clínic per avaluar si fàrmacs neuroprotectors administrats tòpicament en forma de gotes per als ulls són capaços de prevenir o d’aturar la neurodegeneració de la retina i el desenvolupament i la progressió de les primeres etapes de la retinopatia diabètica.

Aquest estudi es basa en les proves cada cop més abundants que a l’origen de la retinopatia diabètica hi ha un procés de neurodegeneració retinal, per la qual cosa l’assaig proposa una nova estratègia terapèutica basada en la neuroprotecció. Així, l’estudi testarà dos fàrmacs neuroprotectors: la somatostatina (un tipus d’hormona) i la brimonidina (un medicament que actualment s’empra per tractar el glaucoma), l’ús dels quals, si se’n demostra l’eficàcia, podria tenir un impacte considerable en la prevenció de la retinopatia diabètica. Per a casos de retinopatia avançada també hi ha investigacions en marxa, com ara la que està duent a terme José García-Arumí, a la Vall d’Hebron, orientada a l’aplicació de teràpies gèniques.

A la seva intervenció al curs, l’oftalmòleg explicarà l’estat d’aquest assaig, que actualment s’està fent en viu en animals i amb el qual es vol solucionar el desequilibri dels sistemes genètics de protecció de la retina mitjançant la injecció de nanopartícules per alterar el codi genètic de les cèl•lules retinals, augmentar els factors protectors i restablir l’equilibri perdut, per aconseguir inhibir, d’aquesta manera, la generació de neovasos nocius per a la retina.

La retinopatia diabètica, principal complicació de la diabetis

La retinopatia diabètica es la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. D’aquí se’n deriva la creació espontània de nous vasos fràgils que perden fluid, cosa que pot afectar la visió de manera molt important. Aquesta greu patologia de la retina és la principal complicació de la diabetis i la causa de ceguesa més freqüent als països industrialitzats entre la població activa, ja que se situa entre el 20 i el 30% del total de cegueses. L’elevat índex de complicacions associades a la malaltia, com ara l’edema macular, l’hemorràgia vítria i el despreniment de retina, fa que els pacients diabètics hagin de fer un control estricte de la glicèmia, de la pressió arterial i dels lípids plasmàtics, evitar el tabac i sotmetre’s a revisions periòdiques de la retina –com a mínim anuals–, ja que generalment la retinopatia diabètica no provoca símptomes fins que la lesió ja és severa.

La retinopatia diabètica en xifres

  • Principal complicació de la diabetis
  • Primera causa de ceguesa en edat laboral al món occidental
  • El risc de pèrdua total de la visió és 25 vegades superior en els diabètics que no en la població general.
  • El 95% dels pacients amb diabetis de tipus 1 desenvoluparà la patologia al llarg de la vida
  • Més del 50% dels pacients amb més de 15 anys d’evolució presenta alguna alteració vascular retinal
  • El 10% pateix pèrdua severa de visió passats 15 anys del diagnòstic
  • El tractament precoç i adequat evita ceguesa en més del 90% dels casos
Este projecte va rebre finançament de la Unió Europea dins del seten Programa-Marc (7PM) per la investigació, el desenvolupament tecnològic i la demostració, en el marc de l'Acord de subvenció no 278,040