Dones a la ciència: la mirada de l'IMO Grup Miranza

Solicita visita en IMO COM VOLS DEMANAR CITA? PROGRAMA LA TEVA VISITA ET TRUQUEM NOSALTRES

L´aventura d´investigar amb il·lusió, esforç i aprenentatge diari.

Dia Internacional de la Niña y la Ciencia

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 de febrer), vam reunir tres especialistes de l'equip de l’IMO Grup Miranza. Ens parlen sobre les seves professions, vocacions i trajectòria.

Les coneixes? Te les presentem:

  • Dra. Esther Pomares, responsable del Departament de Genètica, responsable de Recerca Bàsica de Miranza i subdirectora de la Fundació IMO
  • Dra. Miriam Barbany, oftalmòloga del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva
  • Sandra Suescun, òptica optometrista i membre del Departament d'R+D+I

Tres mirades compartides, amb molts punts en comú: ciència, oftalmologia, investigació, maternitat... i, per descomptat, l’IMO.

No et perdis aquesta conversa tan inspiradora, en què comparteixen històries i aprenentatges, reptes de futur i molt més!

Vocació

Quan éreu petites us vèieu en la professió que exerciu actualment?

Dra. Pomares: Sí, des de molt petita. Res he tingut més clar a la vida. A 8è d'EGB, la professora de biologia va fer una classe de genètica i vaig quedar impressionada. Vaig descobrir què era la genètica i em vaig dir: "Jo vull fer això". I, de fet, tenia molt clar que em volia centrar en el que em dedico ara: les malalties hereditàries. Però, aleshores, no existia una carrera específica de genètica, com ara, així que després de la selectivitat no tenia clar què volia estudiar. Biologia o medicina? Aquest va ser el meu gran dilema. Però em vaig decantar, finalment, per la biologia i aquí he arribat.

Sandra: En el meu cas, ho vaig decidir més tard, a l'institut. Soc miop des de nena, així que anava a l'oftalmòleg i em cridava l'atenció el món de la visió. Aleshores, vaig estudiar el grau d'Òptica i Optometria, com a primera opció. En acabar-lo, vaig començar a treballar en un centre especialitzat, però de seguida vaig veure que no m'acabava d'agradar i vaig voler continuar formant-me, i va ser així com vaig fer el postgrau d'Optometria Clínica aquí, a l’IMO.

Dra. Barbany: Jo vaig créixer entre llibres d'oftalmologia i llums d'esquerda, ja que la meva mare és oftalmòloga. De petita mirava amb curiositat els atles amb enormes fotografies d'ulls i remenava els artefactes que hi havia pels calaixos del consultori. Tot i això, no vaig prendre la meva decisió final fins poc abans d'entrar a la universitat, ja que m'agradaven diverses carreres com ara dret, empresarials, química...

Sandra: Un gran canvi...

Dra. Barbany: Sí, finalment vaig escollir Medicina perquè m'encantava el contacte directe amb les persones, poder ajudar en situacions vulnerables i entendre com funciona el nostre organisme. Al principi vaig tenir dubtes quant a la meva elecció, ja que els primers anys de carrera van ser molt teòrics, però al tercer any vam començar amb les pràctiques clíniques i vaig fer-hi un clic, vaig entendre que era la meva veritable vocació.

Dra. Pomares: El clic del tercer curs! En biologia igual, la part pràctica enganxa. Jo vaig fer, és clar, totes les optatives de genètica. Però és cert que et pots frustrar en un primer moment.

Sandra: Sí, els primers anys poden ser durs, molt teòrics... En el meu cas, hi va haver diversos companys que van deixar la carrera a la meitat, per aquest motiu.

Dra. Barbany: Quan t'estàs formant, si no tens passió pel que fas i no t'agrada, no ho fas igual.

"En medicina, aprens i veus cada dia una cosa diferent que et fa dubtar. És un repte treballar i investigar per trobar una solució".

Dra. Miriam Barbany, oftalmòloga de l’IMO Grup Miranza

I ara, què és el que us apassiona de la vostra feina?

Dra. Barbany: Ajudar la gent, aprendre i veure cada dia coses diferents. L'oftalmologia és una especialitat molt dinàmica i en què la formació és continuada. Diàriament, ens trobem casos complexos que ens motiven a investigar per trobar-hi solucions.

Dra. Pomares: Sí, en investigació cada dia tenim un nou repte, cada dia hi ha alguna cosa nova. La medicina és això, sempre renovant-te i aprenent. Biològicament, ens anem renovant, canviant, la medicina canvia.

A més, és molt gratificant ajudar el pacient i transmetre-li coneixement. Hi ha moltes coses que la societat, en general, no coneix sobre la genètica. La nostra feina és explicar el perquè de les coses als pacients. Per què una malaltia ocular hereditària és així? Per què els passa? Com els afecta al seu dia a dia? Nosaltres ho transmetem.

Sandra: I, a més d'aquesta part divulgativa, és especialment gratificant contribuir en la vida del pacient. Saber que el pacient se'n va de la consulta amb la sensació d'haver estat escoltat i tractat de la millor manera possible. D'una manera empàtica, humana...

La gran aventura IMO

Quan vau entrar a l’IMO Grup Miranza?

Sandra: El 2005, vaig fer el Postgrau en Optometria Clínica de la Fundació IMO. I crec que els vaig agradar perquè, poc després d'acabar-lo, em van trucar per venir a treballar (rialles). Els primers anys, d'aprenentatge i de coneixement, van ser brutals. Vaig quedar impressionada amb la manera de fer feina, el talent de l'equip mèdic... Al cap d'uns quants anys va arribar la maternitat, que encara que al començament no va ser fàcil, i de vegades continua sense ser-ho (rialles), vaig aconseguir compaginar-la amb la feina. Des de fa poc, formo part també del Departament d'R+D+I, un nou repte que he acollit amb moltíssima il·lusió. Avancem en el tractament de moltes patologies oculars.

Dra. Pomares: Jo hi vaig començar a col·laborar el 2009. Ho feia des del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, ​​fent consell i diagnòstic genètic. Al cap de tres anys, el Dr. Borja Corcóstegui i el Dr. Rafael Navarro em van animar a venir aquí. L’IMO volia tenir un departament de genètica i un laboratori propi.

Sandra: I què vas pensar?

Dra. Pomares: No volia fer només consell i diagnòstic genètic. No em volia desvincular de la investigació, volia fer totes dues coses. I la Fundació IMO va optar per la investigació bàsica. Va encaixar tot! Va ser el 2013, amb la meva companya Pilar Méndez (tècnica de laboratori) vam començar i ens preguntem: com es munta un laboratori des de zero? (rialles)

Però, tornant al present, el que destaco de treballar aquí és el feedback amb els pacients i els familiars, oftalmòlegs, la col·laboració entre tots els equips... per a nosaltres és diferent de treballar en un laboratori allunyat de l'assistència clínica. És un plus.

Dra. Barbany: Sí, això que expliquen és clau. Jo vaig entrar a l’IMO el 2016 i el que més em va cridar l'atenció va ser veure la gran coordinació entre els diferents equips i especialistes de cada patologia. Fer feina colze a colze amb els companys d'optometria, genètica i referents d'altres especialitats permet que puguem tractar de manera íntegra pacients complexos. És molt gratificant estar en un lloc on saps que els teus pacients rebran el millor tracte possible.

Sandra: I vivim un gran moment d'avenços, tècniques diagnòstiques i tractaments...

Dra. Pomares: La ciència no deixa d'avançar. Tot va molt de pressa.

Dra. Barbany: Sí, és un continu aprenentatge. El que és bo d'estar a l’IMO és que disposem de tecnologia d'última generació. En els darrers anys, per exemple, hi ha hagut grans avenços en el tractament per a l'ull sec i nosaltres, gràcies al fet que hem tingut accés a equips capdavanters, hem pogut anar un passet per endavant.

Referents

Heu tingut algun referent o inspiració?

Dra. Barbany: Al llarg de la meva formació he tingut diversos referents, des dels meus companys de departament a l’IMO fins al meu mentor, el Dr. Salvador. Així mateix, vull destacar el paper dels meus pares i en concret de les figures femenines a la meva família, la meva mare i àvia, exemples de superació i de dona/mare treballadora.

Sandra: Tots ells són miralls per mirar-se! Però quan jo hi vaig entrar, només hi havia oftalmòlegs, a excepció de la Dra. Isabel Nieto. De mica en mica, vau anar entrant més doctores. I vull destacar-les. Tinc especial admiració per les meves companyes, oftalmòlogues, optometristes, genetistes, auxiliars, administratives..., estem sempre al peu al canó. Dones, mares i amb una capacitat de treball sorprenent.

Dra. Pomares: És que el món sanitari cada vegada és més femení. Jo, de petita, tenia dos referents familiars clars, dos oncles que es dedicaven a la investigació als Estats Units. Actualment, valoro i admiro totes les dones que contribueixen i fan que la ciència avanci. I que potser no coneixem i estan en segon pla. N'hi ha moltes que no coneixem ni coneixerem! Hem de donar visibilitat a la dona que pot amb tot, investiga, tira endavant...

Dra. Barbany: I que treballa en equip.

Sandra: Potser per això som "menys visibles", som menys individualistes treballant.

“Cal parlar d'equips, la ciència és una cosa que fem entre tots. I donar visibilitat a dones científiques que no coneixem ni coneixerem”.

Dra. Esther Pomares, responsable del Departament de Genètica 

Investigació

El vostre denominador comú, a més de treballar en ciències de la salut i a l’IMO, és la investigació. Quins reptes creieu que afronta aquest camp?

Dra. Barbany: El gran repte és aconseguir més fons i posar en valor la importància d'investigar. Hi ha moltíssim per investigar…

Dra. Pomares: I fons també per a l'equip humà, per tenir un bon equip de professionals. És important reconèixer i donar notorietat a la feina de l'investigador. No serem mai punters en ciència si els investigadors són precaris i no es valoren. I, és el que comentàvem abans, molts són desconeguts i fan una feina vital per curar malalties.

Sandra: Jo també vull destacar la valentia dels pacients. Per exemple, una pacient amb DMAE seca m'ho deia ahir: “És una malaltia hereditària, ja no només desitjo participar a l'estudi per mi, sinó pels meus fills i els meus nets”. Qualsevol avenç en el tractament d'aquesta malaltia podria ajudar-los en un futur, ajuden a l'avenç, per a ells i per als que venen després, si no hi ha pacients valents, tampoc no hi hauria investigació.

Dra. Pomares: Tenim una dinàmica entre tots espectacular. I, a l’IMO, estem en un gran moment. Al Departament de Genètica tenim quatre projectes de recerca bàsica en marxa, participem en un assaig clínic de teràpia gènica i comptem amb quatre investigadors postdoctorals treballant al nostre laboratori. Investiguem en teràpies gèniques i cel·lulars i el potencial que tenen aquestes és enorme. Jo penso que el que ve en investigació és justament això, utilitzar cèl·lules sanes, la biologia, per revertir les malalties.

Barbany: Assajos clínics, teràpies gèniques, un ventall de noves possibilitats…

Sandra: I ho estem fent aquí!

Pomares: Estic convençuda que moltes malalties que avui dia no sabem tractar les podrem encarar en el futur. Hi ha molta feina per fer.

"Sense la valentia dels nostres pacients, tampoc no podríem aconseguir avenços i continuar investigant. Mereixen el nostre reconeixement."

Sandra Suescun, òptica optometrista i membre del Departament de R+D+I

Tres consells als nens i nenes que ens llegeixin i vulguin dedicar-se a les ciències de la salut.

• Dra. Esther Pomares:

Hi ha molts camins per arribar a un mateix destí, busca el teu!

Estudia i forma't en molts àmbits de la ciència, per poder saber quin és el que més t’agrada

Gaudeix i aprofita totes les etapes de formació, són úniques!

• Dra. Miriam Barbany

Gaudir amb el que fas

No perdre la curiositat i les ganes d'aprendre

Lluitar pels somnis i conviccions de cadascú

• Sandra Suescun

Estudiar i aprendre a fons

Sentir passió pel que fan

Que no els diguin què no poden fer