30 anys de consolidació de la cirurgia refractiva làser i el trasplantament selectiu de còrnia

El Dr. Güell, un dels pioners del LASIK a Europa, destaca  l’evolució de la cirurgia corneal al documental "Fent història" de l'IMO, on també parla dels avenços en les operacions de cataracta.

Haciendo historia: El trasplante de córnea y la cirugía refractiva

Cada any es fan a Europa al voltant de 700.000 operacions amb la tècnica LASIK, la cirurgia refractiva més estesa, amb 40 milions d'intervencions en el món a les espatlles. "Aquest procediment ja compta amb 30 anys d'experiència, en els quals s'ha popularitzat ràpidament entre els pacients i ha aconseguit excel·lents nivells d'eficàcia i seguretat", explica el Dr. José Luis Güell.

L'oftalmòleg, pioner en l'ús i divulgació del LASIK a Europa a principis dels 90, protagonitza el documental "Fent història" –produït per l’IMO–, en el qual destaca el paper de la tecnologia en l'auge d'aquesta tècnica. "La introducció del làser d’excímer a la cirurgia oftalmològica va permetre el desenvolupament del LASIK (queratomileusi in situ assistida amb làser). Respecte a procediments anteriors, va oferir una precisió superior en el modelatge de la còrnia per corregir defectes refractius i, amb això, una qualitat visual millor per als pacients".

LASIK, la cirurgia refractiva més popular

El LASIK va arribar per quedar-se i el seu ús no només continua plenament vigent, sinó que ha anat perfeccionant-se gràcies a nous làsers com el de femtosegon. També hi han contribuït trackers oculars refinats per detectar petits moviments de l'ull durant la intervenció, sistemes de guiatge per imatge per personalitzar el pla quirúrgic en funció de les característiques de cada còrnia i proves diagnòstiques preoperatòries que ajuden a identificar quines persones són candidates o no a la tècnica. De fet, dur a terme una selecció adequada dels pacients és clau per garantir uns bons resultats i evitar problemes associats, cosa que, més enllà de la innovació tècnica, depèn en gran mesura del criteri expert del cirurgià.

Segons el Dr. Güell, és important tenir en compte que "la cirurgia refractiva no és una operació estètica sinó funcional, ja que es tracta d'aconseguir una visió nítida –amb l'autonomia diària que això comporta– sense necessitat d'ulleres o lents de contacte".

Auge de les lents intraoculars

A més de les tècniques làser (LASIK i altres com PRK o Relex SMILE), una alternativa per a la cirurgia refractiva són les lents intraoculars, de les quals no deixen d'aparèixer nous models i dissenys. Algunes s'implanten davant del cristal·lí –la lent natural de l'ull– i altres el substitueixen, com es fa en la cirurgia de cataracta. "Avui dia aquesta tècnica s'utilitza també en pacients amb presbícia, quan el cristal·lí comença a envellir, abans que s'arribi a desenvolupar la cataracta".

Aquest és un panorama molt diferent al que hi havia fa unes dècades: "Les lents intraoculars havien tingut molt mala fama i, tot i que es van implantar per primera vegada fa 70 anys, no va ser fins a 40 després (finals dels 80) que va arrelar-ne l’ús. Fins llavors, quan es treia el cristal·lí opac per la cataracta, al pacient se li posaven unes ulleres que necessitaven vidres molt gruixuts (amb més de 10 diòptries) perquè pogués veure-hi", relata el Dr. Güell al documental “Fent història".

recuperació pacient cirurgia refractiva

Millorar la recuperació i la qualitat visual dels pacients ha sigut el motor del progrés de la cirugía corneal i la implantació de lents intraoculars.

El coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO va ser partícip d'aquest moment de canvi, en què també es va produir un altre progrés transcendental en la cirurgia de cataracta: el pas de la tècnica intracapsular (traient tot el cristal·lí) a l’extracapsular (deixant la càpsula que el sosté per col·locar la nova lent), un procediment que va reduir significativament les complicacions i del qual va ser precursor a Espanya.

La cirurgia de cataracta també va avançar amb l'aplicació de la facoemulsificació, que consisteix a fragmentar la cataracta amb ultrasons per reduir la mida de la incisió per la qual s'extreu. Aquesta incisió és cada vegada més petita i la tècnica més precisa, ràpida i fiable gràcies als làsers d'última generació, que també han marcat la diferència en un altre tipus d'intervencions amb gran evolució en els darrers 30 anys: els trasplantaments de còrnia.

Trasplantaments de còrnia, capa a capa

"Gràcies a la possibilitat de fer tècniques selectives, evitem en molts casos haver de trasplantar tota la còrnia i aconseguim una recuperació visual millor i més ràpida dels pacients, a més de minimitzar les complicacions", apunta el Dr. Güell, que va optar precoçment per fer-les servir. "En l'actualitat, en pacients amb deformació de la còrnia o queratocon, cicatrius o opacitats corneals, la tècnica de referència ja és la DALK (queratoplàstia lamel·lar anterior profunda), que conserva la capa posterior de la còrnia del pacient, principal causant de rebuig quan és recanviada".

També pot passar que sigui aquesta part més interna la que està afectada i necessiti reemplaçar-se, a causa de problemes endotelials com ara la distròfia de Fuchs o com a conseqüència de cirurgies intraoculars prèvies. En aquests casos, el fet d'afinar al màxim el trasplantament també repercuteix en un risc inferior de rebuig. "Amb la DMEK (queratoplàstia endotelial de membrana de Descemet) mantenim més del 95% de la còrnia intacta i fem un empelt de tot just 15 micres de gruix, que ha de correspondre exactament al teixit extret per oferir la millor qualitat òptica al pacient", conclou l'oftalmòleg. L'especialista de l’IMO va ser un dels implicats en el desenvolupament d'aquesta tècnica mínimament invasiva, els avantatges de la qual s'han refermat en poc més d'una dècada.