Un 20% dels pacients amb esclerosi múltiple descobreix el primer brot de la malaltia a l’oftalmòleg

La pèrdua de visió i la visió doble poden disparar l'alarma d'aquest i altres problemes neurològics, com ara tumors o ictus cerebrals, que afecten el nervi òptic.

 

ull amb patologia del nervi òptic al darrere

La pèrdua de visió en tot just hores o dies, l'alteració en la percepció dels colors i, en alguns casos, el dolor ocular (sobretot en moure els ulls), són símptomes característics de la inflamació del nervi òptic. Coneguda per neuritis òptica, afecta la meitat de les persones amb esclerosi múltiple i, de fet, representa el primer brot de la malaltia fins a un 20% dels pacients.

Aquesta no és l'única patologia neurològica que es manifesta a través dels ulls. "La retina rep els estímuls de llum i els transforma en impulsos elèctrics que, a través del nervi òptic i de tota la via òptica, es transmeten fins al cervell, on s'interpreten les imatges. Per tant, qualsevol lesió que danyi aquesta connexió entre el globus ocular i l’àrea visual cerebral pot repercutir en la visió", explica el Dr. José Visa, especialista en neurooftalmologia de l'IMO.

En alguns casos, el deteriorament de la funció visual és progressiu, com ocorre en tumors cerebrals que, a mesura que van creixent, comprimeixen alguna zona de la via òptica. En moltes ocasions, però, la pèrdua de visió (parcial o total) es presenta de forma brusca i és motiu de visita d'urgència, i pot alertar, per exemple, d'un ictus que afecta àrees del cervell implicades en el processament visual.

inflamació del nervi òptic

Ull amb neuritis òptica o inflamació del nervi òptic.

Infart del nervi òptic i altres patologies

De la mateixa manera que en l'ictus o "infart cerebral" es produeix una interrupció de l'aportació de sang, també poden donar-se "infarts del nervi òptic". Segons el Dr. Visa, "l'anomenada neuropatia òptica isquèmica és la primera causa de pèrdua de visió sobtada i unilateral en adults i està relacionada amb factors de risc vascular (hipertensió arterial, colesterol elevat, diabetis...) o bé altres problemes, com ara herpes zòster, apnees del son, malalties autoimmunes o neurològiques".

A més de patir isquèmia (falta de reg sanguini i, com a conseqüència, d'oxigen), el nervi òptic també pot afectar-se per raons traumàtiques, hereditàries (patologia congènita), tòxico-nutricionals (alcohol-tabac, certs fàrmacs, anorèxia... ), etc. Tot i que el mal sovint és irreversible –ja que les fibres nervioses del nervi òptic no es poden regenerar en l'actualitat–, el diagnòstic oftalmològic pot ser decisiu per actuar a temps davant patologies que van més enllà dels ulls.

especialistes neurooftalmologia: nervi òptic i estrabisme

Els especialistes del Departament d’Oftalmologia Pediàtrica, Estrabisme i Neurooftalmologia de l’IMO atenen patologies del sistema nerviós que poden afectar la visió, ja sigui danyant el nervi òptic o alterant el moviment dels ulls.

Atenció a la visió doble

El Dr. Visa destaca que la pèrdua de visió (bé sigui d'agudesa visual o de camp visual) per múltiples trastorns d'origen no pròpiament ocular no és l'únic senyal d'avís. "Un altre símptoma clau d’afectació neurològica és l'aparició de diplopia o visió doble, que es deu a un mal control dels moviments oculars". Aquests moviments són executats per sis músculs que envolten els ulls i que reben "ordres" des del tronc del cervell, concretament, de tres dels seus nervis: el III, el IV i el VI. La paràlisi o parèsia d'aquests nervis –que també pot ser conseqüència de processos inflamatoris com l'esclerosi múltiple o la meningitis, tumors, ictus, traumes i aneurismes cerebrals o fins i tot diabetis– causa desviació de la mirada (estrabisme) i, per tant, que el pacient hi vegi doble.

A més de tractar la patologia cerebral, la visió doble té solució quirúrgica eficaç en la majoria de casos, mitjançant diferents tècniques de cirurgia d'estrabisme, que actuen sobre els músculs extraoculars i permeten restablir un correcte alineament dels ulls.