Motivació, temps i adaptació, claus de la rehabilitació visual

L'entrenament per fer servir les ajudes de baixa visió permet treure el màxim profit de la resta visual dels pacients, com és el cas de la Susana Mendoza, que ha pogut reprendre la pintura després del seu pas per l'Àrea de Baixa Visió de l'IMO

La baixa visió és una condició sovint desconeguda, de manera que moltes persones afectades (entre 1,5 i 2 milions a Espanya) es troben sense orientació i ignoren les ajudes que hi ha per potenciar la seva resta visual. El fet que no puguin "tornar a veure-hi" ni amb la correcció òptica adequada ni amb tractaments mèdics, farmacològics o quirúrgics, no vol dir que no puguin desenvolupar-se amb més autonomia en determinades activitats quotidianes i millorar la seva qualitat de vida.

Proves, ajudes i exercicis

Aquest és l'objectiu de l'Àrea de Baixa Visió de l’IMO, on, després de l'examen i del diagnòstic oftalmològic, es valora el grau màxim de visió que pot aprofitar cada pacient i la millor forma d’aconseguir-ho. Per això, se li fa un qüestionari exhaustiu que permet conèixer les seves necessitats visuals i, a continuació, se li practiquen les proves oportunes per mesurar l’agudesa visual, l’estat de refracció i el camp visual, a més de la sensibilitat al contrast, la percepció dels colors i altres aspectes. Efectuar aquest estudi acurat i complet és fonamental per garantir l'efectivitat de les ajudes visuals que es prescriguin en cada cas.

Aquestes ajudes, indicades i ajustades de manera personalitzada, poden ser de múltiples tipus: òptiques, com ara filtres, lupes, telescopis o microscopis; no òptiques, per exemple faristols, tiposcopis, macrotipus o llums especials; i electròniques, incloent videolupes, zooms digitals o una gran varietat d'aplicacions mòbils. Perquè funcionin, la clau no és només que l'especialista ofereixi un bon assessorament sinó, sobretot, que el pacient aprengui a fer-les servir mitjançant exercicis i entrenament per completar la rehabilitació visual.

Implicació en el procés

Per aquesta raó, en opinió de Carol Camino, coordinadora de l'Àrea de Baixa Visió de l'Institut, "la motivació és fonamental per aconseguir uns bons resultats", cosa que requereix acceptar la limitació visual per poder superar-la, i això no sempre resulta senzill. Per a la Susana Mendoza, va ser un "cop" descobrir que només tenia la meitat del camp visual, però aquest va esdevenir el punt de partida per començar a entendre les seves circumstàncies i per ser conscient del potencial de millora que tenia per davant.

A aquesta pacient mexicana se li van proporcionar diverses ajudes (ulleres amb prismes, telescopi, telemicroscopi, filtres selectius...) perquè pogués desenvolupar-se a diverses distàncies, ja que, com a pintora, les seves demandes visuals no són iguals a l'hora de mirar el cavallet o de perfilar detalls. A partir d'aquí, les sessions a la consulta de baixa visió es van complementar amb exercicis de teràpia visual a casa per entrenar la motricitat ocular, els moviments sacàdics que fan els ulls en llegir i els seguiments. Actualment, la Susana segueix avançant amb tenacitat i amb confiança en aquest procés, que requereix “temps i adaptació” i que ja li ha permès notar canvis importants per sortir de la foscor i tornar a posar color als seus quadres i a la seva vida.