Com afecta l’edat la salut ocular?
L’edat és un factor de risc molt important per desenvolupar certes patologies oculars que poden ser molt greus.
Algunes, com la degeneració macular o el glaucoma, són progressives i irreversibles i sovint no presenten símptomes fins que s’ha entrat en una fase molt avançada i la pèrdua de visió és severa. A aquestes patologies s’hi afegeixen altres problemes visuals lligats a l’edat com ara la cataracta o la presbícia o vista cansada -que pot aparèixer a partir dels 40 anys-, a més de les mosques volants, l’ull sec, o les opacitats corneals.
Si es tracten a temps, les patologies oculars relacionades amb l’edat poden controlar-se i no incidir de manera decisiva en la nostra activitat diària.
Amb quina freqüència cal anar a l’oftalmòleg?
A partir dels 60 o 65 anys s’han d’incrementar les mesures preventives per poder fer un diagnòstic precoç d’aquestes malalties. Si no hi ha cap factor de risc afegit, és important fer-se una revisió completa dels ulls com a mínim un cop l’any.
Com prevenir els problemes oculars a la maduresa?
- Fer-se revisions oculars completes almenys un cop l’any
- Seguir una dieta sana i equilibrada, rica en antioxidants i omega 3
- No fumar o deixar de fer-ho si es té l’hàbit
- Fer exercici físic d’acord amb les característiques i les possibilitats de cadascú
- Protegir els ulls del sol i d’agents externs (aire, pols, sorra…)
- Controlar la pressió arterial
- Controlar els nivells de colesterol
- Controlar els nivells de glucèmia (especialment els pacients diabètics)
- Comprometre’s amb la pròpia visió: seguir de forma escrupolosa les revisions, els tractaments i les recomanacions de l’oftalmòleg
- No resignar-se a perdre visió per causa de l’edat…
Perdre visió en edat avançada ens limita especialment perquè la capacitat d’adaptació a aquesta situació és menor que quan som més joves i el problema visual se suma a altres condicionants físics i psíquics lligats a l’edat. Una mala visió a la maduresa causa caigudes, por de sortir al carrer i manca de relació amb l’entorn, cosa que produeix un sentiment d’aïllament i afavoreix l’aparició de depressions.
