Hipertensió intracranial

Hipertensión intracraneal
Solicita visita en IMO COM VOLS DEMANAR CITA? PROGRAMA LA TEVA VISITA ET TRUQUEM NOSALTRES
Hipertensión intracraneal

Què és?

La hipertensió intracranial (HIC) és una malaltia neurològica que comporta l'augment de la pressió del líquid cefalorraquidi, al crani.

Aquesta patologia pot estar causada per les següents causes:

  • Tumors cerebrals
  • Trombosis venoses cerebrals
  • Medicaments
  • Altres malalties neurològiques

En altres casos, la hipertensió intracranial no té una causa coneguda (hipertensió intracranial idiopàtica o HII).

La HIC és una malaltia que té una estreta relació amb l'oftalmologia, atès que provoca pèrdua de visió secundària per una congestió dels nervis òptics, als quals també afecta aquesta pressió alta del líquid cefalorraquidi. Aquesta condició genera un edema dels nervis òptics que s’anomena papil·ledema.

Si l'HIC es manté en el temps, una de les complicacions més devastadores és l'atròfia del nervi òptic, que ocasiona una pèrdua de visió permanent. Per això, el diagnòstic a temps de l'HIC, com també dels seus danys oftalmològics, és crucial per poder tractar-la a temps.

A més, una altra complicació oftalmològica derivada de l'HIC és la paràlisi del nervi parell cranial VI, que pot ser unilateral o bilateral, i que genera visió doble o diplopia.

 

Símptomes

Els símptomes visuals més comuns d'hipertensió intracranial són:

Visió doble (diplopia)
Pèrdua de visió
Centelleigs
Visió que s'enfosqueix
Ceguesa

Així mateix, molts pacients tenen mals de cap (cefalees) molt sovint, com també nàusees, rigidesa a la zona de les espatlles i esquena i dificultat per acomplir les seves activitats diàries.

Tractament 

El tractament de la hipertensió intracranial és multidisciplinari i implica una col·laboració estreta entre el neuroftalmòleg i el neurocirurgià. Sol orientar-se a abordar-ne la causa, sigui un tumor o un altre tipus de malaltia.

En els casos idiopàtics, s'indica un tractament mèdic per abaixar la pressió intracranial. Si no fa prou efecte, es pot recórrer a mètodes com les vàlvules de derivació i, si la pèrdua visual és molt ràpida i greu, a la fenestració de la beina del nervi òptic.