
Què és l’exoftàlmia?
És la projecció o la sortida cap enfora del globus ocular (proptosi), cosa que pot recordar els "ulls de mussol”. Pot afectar un dels ulls o tots dos en funció de quines en siguin les causes.
Per què passa?
En un alt percentatge de casos, l'exoftàlmia està associada a l’orbitopatia tiroïdal, una malaltia inflamatòria relacionada amb l’hipertiroïdisme.
La malaltia pot arribar a ser molt greu perquè l’òrbita és una cavitat òssia inextensible i un procés inflamatori com aquest pot comprimir el nervi òptic i causar ceguesa.
Altres processos que poden provocar exoftàlmia són tumors orbitaris, globus ocular gros, miopia alta o glaucoma congènit, així com altres malalties tiroïdals o inflamatòries orbitàries.
![]() |
L’hipertiroïdisme pot provocar exoftàlmia |
Com es pot prevenir?
En alguns casos, en les fases inicials, l'exoftàlmia només es pot detectar mitjançant tècniques d’imatge.
Els pacients amb problemes d’hipertiroïdisme han d’anar a un oftalmòleg perquè l’òrgan visual és una diana per a les malalties que s’hi relacionen.
Fins i tot actualment, si el problema ocular associat no és molt evident, pot passar que l’endocrí no derivi el pacient a un oftalmòleg especialitzat.
D’altra banda, les estadístiques mostren que malalties associades a l’exoftàlmia com l’orbitopatia tiroïdal ocorren especialment en dones joves i fumadores. S’ha demostrat que el tabac, tot i que no és un factor directament desencadenant, és un agreujant d’aquestes malalties, per la qual cosa és important evitar-lo.
Els pacients poden presentar:
- Retracció palpebral superior que confereix al rostre una expressió d’ensurt o de sorpresa.
- Irritació ocular i enrogiment dels teixits orbitaris i de la conjuntiva.
- En els casos inflamatoris com l’orbitopatia tiroïdal, l'exoftàlmia pot anar acompanyada d’estrabisme (desviació d’un ull) i diplopia (visió doble). Això s’explica per l’engrossiment dels músculs extraoculars i per la pèrdua important de visió a causa de la compressió del nervi òptic.
![]() |
Pacient amb exoftàlmia |
![]() |
En alguns casos l'exoftàlmia va acompanyada de diplopia |
Segons quines siguin les causes, l’evolució i el pronòstic de cada pacient, hi ha diferents estratègies per tractar l'exoftàlmia:
- Mesures de protecció orientades a combatre els símptomes. Ús de llàgrimes artificials, ús d’ulleres de sol sempre que se surti al carrer o dormir amb el cap alçat per evitar l’acumulació de més líquids als ulls.
- Tractament mèdic. Amb corticoides i/o immunodepressors.
- Tractament quirúrgic. És necessari quan hi ha un greu compromís de l’agudesa visual per afectació del nervi òptic. La principal cirurgia és l’orientada a la descompressió de l’òrbita amb l’objectiu d’ampliar-ne la capacitat. Si hi ha visió doble, al cap d’un tems aquesta cirurgia pot complementar-se amb cirurgia dels músculs retrooculars. La cirurgia d’òrbita actual aborda els problemes oculars, estètics i funcionals dels pacients amb problemes orbitaris com l'exoftàlmia i aconsegueix que recuperin la visió si ha quedat afectada, sempre que s’actuï a temps.