Luxación de la lente intraocular

Afecta entre el
0,05 %
i el 3 % dels operats de cataracta
Símptoma núm.
1
pèrdua de visió
La incidència augmenta
5
anys després de la cirurgia de cataractes
Luxación lente intraocular (LIO)

Què és la luxació de la lent intraocular?

La luxació de la lent intraocular (LIO) és una condició molt rara que afecta persones prèviament intervingudes de cataractes i que consisteix en el desplaçament de la lent implantada cap a la cavitat vítria de l'ull. En altres ocasions, la lent es descentra de l'eix visual però no arriba a caure en la cavitat vítria (subluxació).

El desplaçament de la lent intraocular provoca canvis en la visió i, si arriba a caure en la cavitat vítria, pot produir traccions causades pels moviments propis de l'ull, que deriven en despreniment de retina i/o hemorràgies vítries.

Per què es produeix?

S'estima que entre el 0,05% i el 3% dels pacients intervinguts de cataractes patiran espontàniament una luxació de la LIO. Així mateix, alguns estudis posen de manifest que la incidència és més alta 5 anys després de la cirurgia.

Generalment, els pacients que la pateixen presenten les següents lesions o intervencions prèvies:

  • Síndrome de Pseudoexfoliació del Cristal·lí (PSX), que consisteix en el trencament de les fibres dels lligaments que sostenen aquesta lent natural de l'ull (zònula).
  • Alta miopia
  • Cirurgies realitzades anteriorment, com per exemple les de glaucoma o vitrectomia
  • Traumatismes oculars

Com es pot prevenir?

La luxació de la LIO no es pot prevenir, ja que ocorre espontàniament. No obstant això, és important que els pacients intervinguts de cataractes realitzin revisions periòdiques i visitin urgentment l’oftalmòleg si noten una pèrdua de visió.

 

Símptomes de la luxació de la Lent intraocular

El símptoma més característic de la LIO és la pèrdua de visió, encara que alguns pacients també refereixen veure-hi borrós o desenfocat. No produeix dolor.

 

Tractament per a la luxació de la lent intraocular

Si la lent és a la cavitat vítria, el tractament consisteix a realitzar una vitrectomia, amb la finalitat d'extreure-la i d’implantar-ne una altra o col·locar-la de nou. En els casos en els quals la LIO no ha arribat a desplaçar-se fins a la cavitat vítria, el cirurgià la maneja i la recol·loca sense necessitat de realitzar una vitrectomia.