L’EVICR certifica el compromís de l’IMO amb la qualitat i l'excel·lència dels seus estudis

En adherir-se a la xarxa europea de recerca clínica en oftalmologia, que vetlla per l'aplicació de les bones pràctiques clíniques, l’IMO consolida el seu lideratge en investigació oftalmològica i garanteix la seva participació en noves línies terapèutiques.

L'European Vision Institute Clinical Research (EVICR), la xarxa europea d'investigació clínica en oftalmologia a la qual l'IMO s'ha incorporat recentment, certifica el compromís del centre amb els més alts estàndards de qualitat i d’excel·lència en els seus estudis, de manera que garanteix el compliment de protocols estandarditzats i, amb això, de les guies internacionals de bones pràctiques clíniques.

Amb més de vint anys d'experiència en assajos clínics, l’IMO ha estat nomenat Centre d'Investigació Oftalmològica per l’EVICR, amb l'objectiu de donar un nou impuls al desenvolupament de fàrmacs i de dispositius mèdics pioners amb què millorar el tractament de les patologies oculars. Com explica Laura González, coordinadora dels assajos clínics de l’IMO, "l'aplicació d'aquestes directrius té una repercussió directa en els nostres pacients, la seguretat i benestar dels quals s'alcen com l'objectiu prioritari de tots els projectes en què estem involucrats".

En aquest sentit, "formar part de l’EVICR ens obre les portes d'accés als principals treballs del moment, cosa que promou les sinergies amb el centenar d'entitats que integren la plataforma i motiva la formació contínua dels nostres especialistes", destaca González. "Això permet a l’IMO consolidar-se a l'avantguarda de la investigació en oftalmologia i ser partícip de les últimes novetats", especialment pel que fa a les noves vies terapèutiques de la degeneració macular associada a l'edat (DMAE) i de les distròfies hereditàries de la retina, de la retinopatia diabètica i d’altres malalties vasculars de la visió, de les patologies del segment anterior i del glaucoma, que constitueixen els grans eixos de l’EVICR.

La intensa activitat de l’IMO en recerca clínica requereix la coordinació i la implicació d’oftalmòlegs, d’optometristes i d’infermers especialitzats en fotografia ocular per dur a terme la desena d’assajos que actualment estan en procés.

Tractament individualitzat

L'IMO ha col·laborat al llarg de dues dècades en la realització de més de quaranta assajos clínics, generalment en fase III per testar l'eficàcia de tractaments experimentals, així com en fase IV per descobrir noves dades i indicacions de teràpies ja comercialitzades. Avui dia, el maneig de la DMAE, patologia que afecta més de 700.000 persones a Espanya i la prevalença de la qual va en augment a causa de l'envelliment de la població, és un dels reptes prioritaris dels especialistes. Com comenta la coordinadora dels assajos clínics de l’IMO, "la personalització de la teràpia en funció del perfil genètic de cada pacient és una de les línies d'estudi amb més potencial".

En aquest sentit, la integració de la investigació clínica i de la investigació bàsica, amb un laboratori propi de biologia molecular a les instal·lacions de l'Institut, permet a l’IMO liderar projectes com Bioimage. En ell ja s'han analitzat més de 300 marcadors o polimorfismes de 80 gens implicats en la patologia en 200 pacients amb DMAE humida, per tal d'avaluar si la seva resposta a un nou medicament està condicionada pel genotip. Aquest objectiu també està present en l'estudi de fàrmacs pioners per a la forma seca de la DMAE, que afecta el 85% de les persones amb la malaltia i que ara no té tractament, tot i que s'està testant la primera teràpia que ha apuntat eficàcia significativa en pacients amb una variant genètica determinada.

Efectes més duradors

A més de la personalització de l'estratègia d'abordatge de la DMAE per perfils genètics, un altre dels grans reptes és la reducció del nombre d'injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogènics a què s'han de sotmetre els pacients. Per això, l’IMO està participant en assajos que busquen determinar quines són les millors pautes per subministrar les dosis una vegada complert el primer any de tractament, durant el qual les visites a l'oftalmòleg són més freqüents. En aquest període inicial, de fet, "el pacient sol requerir sotmetre’s a una injecció mensual, mentre que amb el desenvolupament de noves molècules en estudi es preveu que la càrrega pugui espaiar-se fins a les 8 o 16 setmanes", afirma Laura González.

Prolongar la durada de la medicació és un repte compartit en altres patologies retinals, per a les quals les injeccions intraoculars també han suposat una gran revolució i un èxit sobre el que seguir avançant: "En un dels assajos que duem a terme actualment, per exemple, estem estudiant els possibles beneficis dels antiangiogènics més enllà de la DMAE". És un pas endavant en la millora de la qualitat de vida dels pacients que, així mateix, es vol donar en altres malalties oculars com el glaucoma. Aquí rau l'impuls d'investigacions sobre combinacions de fàrmacs més efectives i la prova de dispositius d'alliberament sostingut per evitar l'ús diari de gotes, les quals provoquen una baixa adhesió al tractament fins en un 40% de les persones afectes de glaucoma.