L’estil de vida actual dispara la prevalença de l’ull sec

L’esforç visual davant de les pantalles i l’exposició a calefacció, aire condicionat i contaminació han convertit aquesta síndrome en el primer motiu de consulta a l’oftalmòleg.

La síndrome de l’ull sec, primer motiu de consulta a l’oftalmòleg, ja afecta entre un 15 i un 30% de la població i “va en augment a causa de l’estil de vida actual, amb moltes hores de dedicació a tasques que requereixen esforç visual, com ara llegir, conduir, veure la televisió, treballar davant de l’ordinador, fer servir constantment dispositius mòbils, etc.”, tal com va explicar ahir el Dr. Óscar Gris, especialista en còrnia i superfície ocular de l'IMO, en un curs especialitzat al qual van assistir vuitanta òptics optometristes convidats per l’Institut Alcon. Segons l’oftalmòleg, “en aquestes situacions disminueix el parpelleig i la llàgrima s’evapora més, igual que passa en entorns secs (calefacció), amb vent, amb aires condicionats o contaminats (pol•lució industrial o fum del tabac)”. A més, els canvis hormonals que tenen lloc a la menopausa disminueixen la producció de la llàgrima i constitueixen un altre factor de risc de la malaltia.
Durant el curs, el Dr. Óscar Gris va repassar les principals causes de l’ull sec i les mesures que un òptic pot prendre quan un pacient presenta aquesta patologia.

 

Controlar els factors ambientals i adoptar una alimentació rica en àcids Omega 3, que milloren la qualitat de la llàgrima i redueixen la inflamació, és el primer pas terapèutic a l’hora de fer front a l’ull sec, segons l’especialista de l'IMO. Aquestes mesures preventives bàsiques complementen el tractament amb llàgrima artificial (preferiblement sense conservants) i amb altres medicaments en els casos més greus quan l’especialista ho consideri oportú. Tot i que la majoria de pacients pateixen ull sec lleu, amb molèsties ocasionals com ara sensació de cremor, coïssor, picor o cos estrany, un 25% es queixa de no veure-hi bé; xifra que augmenta fins al 80% en les fases més avançades de la patologia.

Frenar l’avenç del queratocon

Durant el curs sobre patologies freqüents de la còrnia i de la superfície ocular, el Dr. Óscar Gris també va dedicar una sessió a instruir els òptics optometristes sobre el queratocon, una malaltia ocular menys freqüent que l’ull sec, però que, amb tot, té molta més incidència que no se sol creure perquè la majoria de casos no es diagnostiquen. En aquest sentit, l’especialista de l'IMO va alertar de la importància de “promoure la detecció precoç d’aquesta patologia, especialment entre els pacients més joves, ja que només així se’n pot frenar la progressió i millorar el pronòstic final”. El queratocon es produeix per un aprimament de la zona central de la còrnia. La forma esfèrica habitual passa a adquirir forma de con i provoca un astigmatisme irregular que distorsiona les imatges i disminueix la visió. Normalment és degut a factors genètics (en el 25% dels casos es transmet de pares a fills), tot i que també està relacionat amb l’al•lèrgia ocular o fregament continu dels ulls.

Segons el Dr. Gris, com més aviat debuta la malaltia (que sol aparèixer a la pubertat), més ràpid n’és l’avenç. Per frenar-lo, aquesta darrera dècada s’ha desenvolupat la tècnica de l’encreuament (cross-linking), que “avui dia ha demostrat ser l’única eficaç per aturar-ne l’evolució i evitar el trasplantament”. En el camp dels trasplantaments també s’han experimentat grans assoliments, com ara la queratoplàstia lamel•lar (trasplantament selectiu de còrnia), que redueix el risc de rebuig, tot i que en el cas del queratocon la supervivència de l’implant a llarg termini és molt elevada (més del 95%).

Laura González, òptica optometrista de l'IMO, va completar el curs amb una ponència sobre les novetats en l’adaptació de lentes de contacte per al pacient amb queratocon.

 

No obstant això, cal tenir en compte que només entre un 10 i un 20% de les persones amb queratocon necessita cirurgia. En la resta de casos, quan la malaltia no progressa, el tractament és la correcció òptica amb ulleres o lents de contacte. En aquest sentit, Laura González, òptica optometrista de l'IMO, que també va participar al curs, va advertir que “l’adaptació de lents de contacte en pacients amb queratocon és especial a causa de les irregularitats que presenta la còrnia i que, en cas d’estar mal adaptades, poden erosionar la superfície corneal sense que el pacient se n’adoni, ja que la patologia provoca pèrdua de sensibilitat en aquesta zona”.