L’atenció precoç d’un expert és determinant per al pronòstic dels tumors oculars

En el Dia Mundial contra el Càncer, els especialistes de l’IMO incideixen en la importància d’un abordatge ràpid i especialitzat i ofereixen algunes claus per comprendre millor els tumors oculars-

Malgrat que hi ha diferents graus de severitat i molts tipus de tumors oculars, la seva delicada localització fa que sigui imprescindible posar-se en mans d'especialistes amb la màxima celeritat possible. Segons la Dra. Eva Ayala – especialista en patologies de l'òrbita, les parpelles i les vies lacrimals–, "no és estrany que ens arribin a la clínica casos greus i avançats que, si s’haguessin tractat adequadament i a temps, haurien tingut un impacte molt més baix en la salut del pacient". En aquest sentit, fins i tot els tumors benignes han de ser abordats amb diligència, ja que el seu creixement pot afectar estructures oculars com el nervi òptic i, per tant, repercutir en la visió. Així mateix, com recorda el Dr. Ramón Medel, director del Departament d’Oculoplàstica de l'IMO, "en els tumors malignes, a més de la visió també està en joc la vida de la persona", cosa que no ha de ser un fre sinó un estímul per confiar en un abordatge expert. D'ell depèn en bona part el pronòstic visual i vital del pacient, la consciència i coneixement de la malaltia del qual és la primera baula per a l'èxit del tractament. Per això, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), oferim algunes claus sobre els tumors oculars:

Algunas claves sobre los tumores oculares

La gran varietat de tumors oculars, en funció de la tipologia, la localització i la mida, fa que el criteri de l’especialista sigui fonamental a la hora de seleccionar, d’aplicar i de dur a terme un seguiment del tractament idoni en cada cas.

 

En funció de la localització, podem distingir diferents tipus de tumors. Entre els intraoculars malignes, el més freqüent és el melanoma de coroide (capa del globus ocular que hi ha just a sota de la retina). D'altra banda, també poden aparèixer tumors malignes en la conjuntiva (membrana transparent que recobreix el globus ocular) i en les parpelles. En aquest últim cas, els més freqüents són el carcinoma basocel·lular (90% dels tumors en la parpella inferior i 50% en la superior) i el carcinoma escamós i de glàndules sebàcies (50% restant). Finalment, i encara que poc comuns, no hem d'oblidar els tumors de l’òrbita, en la seva majoria limfomes i d'abordatge complex. Són especialment severs els tumors orbitaris de la glàndula lacrimal.

Generalment, els tumors de la conjuntiva i de les parpelles són fàcilment visibles. Mentre que els primers solen manifestar un canvi de color o de textura respecte a la resta de teixit o zones de bonys i lesions, els segons apareixen sovint en forma de nòduls o d’úlceres. Aquestes petites "arrugues" o "granets" no s’han de menysprear i, tan bon punt es detecten, és important consultar l'oftalmòleg. Els senyals d'alerta, però, són menys evidents en el cas dels tumors orbitaris, que poden produir dolor, alteracions en la mobilitat ocular, exoftàlmia quan la mida del tumor provoca la impressió d’"ulls sortits” o, quan es comprimeix el nervi òptic, pèrdua de visió. Aquesta pèrdua de visió, a la vegada que un possible despreniment de retina, també sol portar el pacient a visitar l’especialista en el cas dels tumors intraoculars (moltes vegades asimptomàtics a l’inici). D’aquesta manera, no només es pot diagnosticar l’existència de l’esmentat tumor sinó que, en molts casos, s’arriba a descobrir l’existència d’un tumor primari causant de metàstasi a l’ull.

L’exposició solar és un factor de risc per als tumors conjuntivals i palpebrals, motiu pel qual fer servir ulleres amb filtres pot ser una bona ajuda preventiva. Altres tipus de tumors no es poden prevenir, tot i que sí és possible detectar-los precoçment amb revisions oculars periòdiques. Per això, el Dr. José García-Arumí, especialista en tumors intraoculars del Departament de Retina i Vitri de l'IMO, aconsella "fer-se anualment una exploració rutinària del fons d'ull a partir dels 50 anys, edat en què és més comú que comencin a aparèixer".

El tractament dels tumors oculars depèn del tipus, la ubicació i la grandària. En els casos malignes, generalment requereixen ser extirpats mitjançant cirurgia de microincisió, que pot reforçar-se amb quimioteràpia o radioteràpia en coordinació amb un oncòleg. Així mateix, per al melanoma ocular la teràpia d’elecció sol ser la braquiteràpia, que es basa en una placa radioactiva de ruteni o de iode situada durant uns dies a la zona tumoral. En ser local, evita la radiació externa i redueix possibles efectes secundaris, de manera que esdevé una opció mínimament invasiva que a l’IMO també s’aplica de forma pionera per a tumors de la glàndula lacrimal, en combinació amb la cirurgia.