Lagoftàlmia

Problema número
1
exposició de la còrnia
Лагофтальм

Què és la lagoftàlmia?

La lagoftàlmia és la impossibilitat de tancar del tot les parpelles. Com que queda un espai entre la parpella superior i la inferior, la superfície ocular està exposada, la qual cosa pot causar problemes de sequedat que poden arribar a ser importants i amenaçar la integritat de l’ull i la qualitat de la visió.

Lagoftàlmia i cirurgia de parpelles. Dr. Medel de IMO Barcelona

Per què passa?

La lagoftàlmia pot tenir diverses causes:

  • Paralítica: el nervi facial és l’encarregat de transmetre la informació nerviosa al múscul que s’encarrega de tancar les parpelles (l’orbicular). Quan aquest nervi queda afectat per qualsevol causa (paràlisi facial, tumors, traumes, malalties cerebrovasculars, etc) el múscul perd força i impedeix el tancament total de les parpelles.
  • Mecànica: té lloc quan la funció nerviosa del múscul és correcta, però algun factor extern impedeix el tancament. És el cas de les cicatrius a les parpelles o a la conjuntiva, de la retracció palpebral, de l’exoftàlmia o de la laxitud palpebral entre d’altres.

Com es pot prevenir?

En general la lagoftàlmia no es pot prevenir més enllà dels casos de retracció palpebral després d’una cirurgia de blefaroplàstia a través de la pell o per cicatrius d’altres intervencions quirúrgiques. En principi, el que és important és detectar-la per saber si implica algun risc per a la visió i per a l’ull i d’aquesta manera instaurar el maneig adequat.

Els símptomes secundaris, que apareixen arran de l’exposició de la superfície ocular i la consegüent sequedat, són:

  • Sensació de cos estrany.
  • Llagrimeig.
  • Visió borrosa.
  • Irritació ocular.

Quan la lagoftàlmia és molt lleu i genera pocs símptomes o signes de sequedat (o fins i tot no en genera cap), el tractament consisteix bàsicament a lubricar la superfície ocular per evitar complicacions futures.

En casos de lagoftàlmia simptomàtica i de grau superior, a banda de la teràpia lubricant es pot arribar a recórrer a la correcció quirúrgica. Segons el grau d’exposició i la funció residual del múscul orbicular a la parpella superior o inferior, es determina quin tipus de procediment s’ha de seguir.