Jorge Wagensberg: “El màxim goig és compartir coneixement”

Jorge Wagensberg ha parlat amb l’IMO de les seves inquietuds. Investigador, divulgador, museòleg, escriptor, editor, conferenciant, entre moltes altres coses

Va néixer a Barcelona el 1948 i és una persona molt polifacètica. Entre 1991 i 2005 va crear i va dirigir el Museu de la Ciència de Barcelona, actualment CosmoCaixa. que el 2006 va ser guardonat com el millor museu d’Europa. Actualment és el director científic de la Fundació “La Caixa”.

Les frases que inesgotablement brollen de l’observació i de la reflexió d’aquest savi contemporani són només punts de partida que poden acabar convertint-se en algunes de les obres de més extensió de l’edició actual. La seva prolixa bibliografia, en què Wagensberg va desgranant el seu coneixement científic i les seves reflexions sobre el món d’una manera amena i accessible, reflecteix la seva constant inquietud intel•lectual i permet constatar que no menteix quan afirma que “compartir el coneixement és el màxim goig”. En visitar l´ IMO ens explica les seves inquietuds.

Una de les seves especialitats és la filosofia de la ciència, un binomi que sovint avança per separat…

Jo m’he dedicat sempre a la investigació, però ella m’ha portat a la divulgació; per mi, el màxim goig és compartir coneixement. Investigar porta a aturar-se, alçar la mirada i reflexionar. Crec que per ser filòsof cal conèixer la ciència i viceversa.

Quina nota posa al nivell científic i filosòfic de la societat actual?

A Barcelona, a Madrid i al País Basc la producció científica té cada cop més nivell, tot i que enmig d’un “desert”. En filosofia tinc una visió més negativa: no hi ha costum de debatre les idees ni de publicar on hi hagi crítica.

Com definiria el mètode científic?

Si el mètode no científic és mirar la realitat i extreure’n preguntes, la ciència funciona precisament al revés: és veure les respostes i buscar les preguntes… Dels casos concrets, extreure’n conclusions. Per exemple, la segona llei de Newton: el vol de les papallones, el llançament d’una pedra, el moviment de la terra… Tot són casos concrets i diferents, però responen a una mateixa fórmula: força (massa x acceleració).

Això entronca amb la tesi de “les arrels trivials d’allò fonamental”, títol del seu últim llibre?

Sí. Al llibre parlo de la relació entre allò fonamental i allò trivial. La trivialitat no és dolenta, sinó que és una garantia. En allò quotidià hi ha l’arrel de tot coneixement transcendent, fonamental. Els científics ens fixem en allò que per a la gent pot ser trivial i a partir d’aquí podem extreure conclusions.

Està treballant en algun nou llibre?

Sí, preparo un llibre d’aforismes recopilats els últims 6 anys.

Avanci’ns-en algun.

“Què és la puresa? Una barreja de referència” o “Compte amb les tradicions perquè es preserven només per tradició, a diferència del costum, que si es preserva és perquè és bo”. Quin costum o quin llegat hauríem de transmetre a les noves generacions? El goig intel•lectual. Cal donar-hi prioritat mitjançant l’estímul, la conversa i la comprensió. En aquests tres pilars s’hauria de basar un bon sistema educatiu. En canvi, en l’actual sistema trobem poca conversa, poc estímul (la realitat no hi és present) i, més que comprensió, simulació de la comprensió.

I poc marge per desenvolupar-hi la iniciativa personal…

Sí. I en aquesta línia, un altre pilar important és la creació, no només en el terreny educatiu… Cal apostar per la interdisciplinarietat. Tots ens protegim dins d’una especialització, però la realitat no té cap culpa dels plans d’estudi.

Doni’ns uns quants exemples d’interdisciplinarietat

Destacaria científics com Schrödinger o artistes com Borges –que, a més d’escriptor, va ser un home preocupat per les matemàtiques–, Andy Warhol o Salvador Dalí, molt amic de científics i gran escriptor, a més de pintor excepcional.

Vostè afirma que la crisi és el motor de l’evolució. Som, doncs, en un moment de canvi evolutiu important?

La crisi ens obliga a innovar, activa la competència entre diverses alternatives. És bo conservar la diversitat com a garantia per quan la crisi assetja.

Estem aprofitant aquesta oportunitat?

Fins ara, per combatre la crisi ens hem posat regles: premi - càstig, cosa que suposa tractar-nos com si fóssim nens petits. És millor donar-nos coneixement, que ofereix convicció. Cal invertir en ciència i en investigació: invertir en futur i apostar per la creativitat humana, per la llibertat, pels llocs de conversa, per la trobada…

Actualment, molts llocs de conversa i de trobada han “emigrat” a Internet…

Internet és un pas previ a la trobada real. A més, gràcies a Internet s’ha recuperat l’activitat epistolar. Tot depèn de l’ús que en fem… Per saber si fem servir bé les noves tecnologies ens hem de preguntar si estem treballant més idees que no pas abans.

En què hem evolucionat els éssers humans des que caminem sobre “dues potes”?

El pas de les quatre a les dues potes, una cosa que va passar ja fa 4 milions d’anys, ens va permetre passar de la teoria a la pràctica… Un dofí, encara que tingui una idea, no la pot posar en pràctica perquè li manquen mans. Les mans ens han permès desenvolupar la intel•ligència.

Hem involucionat en alguna cosa?

L’Edat Mitjana va suposar un pas enrere en el coneixement. Per exemple, es va perdre el concepte de perspectiva, que després es va haver de recuperar de nou… Però, en general, crec que més aviat hem prosperat: s’ha abolit l’esclavitud, s’ha estès la democràcia, el paper de la dona és cada cop més important…

CosmoCaixa proposa al visitant diverses experiències relacionades amb la visió. Per què es presta una atenció especial a aquest sentit?

Bàsicament, els jocs de visió de CosmoCaixa demostren que és molt fàcil enganyar el cervell. En qualsevol cas, hem de tenir en compte que la visió és un dels sentits i que podem aprendre a desenvolupar més altres potències. Hi ha animals que viuen sense visió, com les aranyes o els peixos de l’Amazones, que es mouen per camps elèctrics… Per cert, una idea interessant a desenvolupar perquè en un futur els cecs puguin veure-hi.