Investigadors d’Oxford introdueixen cèl•lules precursores de cons i bastons en rosegadors i els permeten recuperar certa sensibilitat a la llum

El Doctor García-Arumí va comentar la notícia per a Gaceta Médica i la va qualificar d’“interessant”, però va subratllar que en humans només hi ha un “assaig en fase I per a un tipus de patologia ocular, encara sense resultats”

Reproduïm part de l’article aparegut a la revista Gaceta Médica aquesta setmana. Podeu consultar-ne la versió íntegra aquí.

Un grup de científics de la Universitat d’Oxford ha aconseguit que ratolins cecs per dèficit de cèl•lules fotoreceptores (retinosi pigmentària) recuperin si més no un cert grau de visió.

Els vídeos revisats per aquest grup d’investigadors liderats per Robert Mc. Laren, del Departament Nuffield de Neurociències Clíniques de la Universitat d’Oxford, mostren com ratolins cecs que abans de l’experiment no diferenciaven entre llum i foscor ara corren per allunyar-se de la llum i romandre a la foscor, tal com fan els ratolins amb visió normal. Per aconseguir-ho, els investigadors van introduir en aquests rosegadors cecs cèl•lules precursores de fotoreceptors que al cap de dues setmanes ja s’havien regenerat en cons i bastons.

Una tècnica que obre una via interessant d’investigació en aquells casos de ceguesa en què hi ha un dèficit o una alteració de les cèl•lules retinals. Una investigació que García-Arumí, especialista en retina de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO), qualifica de “molt interessant” per al futur de determinats pacients. De fet, apunta García-Arumí, “a l’IMO ja tenim en marxa un estudi per identificar quins pacients es podran beneficiar d’aquests tractaments”. Tanmateix, encara és aviat per a una traducció a la clínica humana. I és que, si bé ja hi ha molts estudis semblants als de la Universitat d’Oxford, en humans només hi ha un “assaig en fase I per a un tipus de patologia ocular, encara sense resultats”, apunta García-Arumí.

Què és la retinosi pigmentària?

La retinosi pigmentària és la malaltia hereditària més freqüent de la retina. Es caracteritza per una degeneració progressiva de la retina. Actualment no té tractament, i la seva gravetat fa que sigui una de les patologies oculars d'origen genètic que més s'investiga. La teràpia gènica està oferint resultats molt esperançadors. Encara que no existeix encara tractament, els pacients amb retinosi podrien acudir al Departament de Genètica de l'IMO per dur a terme els estudis que estan en procés.