La implantació de lents intracorneals, nova tècnica per combatre la presbícia o vista cansada

Augmenta el nombre d’estratègies per combatre la presbícia i prescindir al màxim de les ulleres. L’IMO aposta per tècniques reversibles com les noves lents intracorneals

El cristal•lí, la lent natural de l’ull, requereix dues qualitats indispensables per complir la seva funció: elasticitat per “acomodar” i poder enfocar objectes a diverses distàncies i transparència per veure-hi de manera nítida. En una persona jove i sense problemes oculars, es compleixen totes dues qualitats, però el cristal•lí envelleix relativament aviat. A partir dels 40 anys va perdent progressivament les propietats: primer perd l’elasticitat i, per tant, capacitat d’acomodació, cosa que es tradueix en una creixent dificultat per enfocar els objectes de prop (presbícia). Posteriorment, el cristal•lí va perdent transparència (cataracta), i provoca pèrdua d’agudesa visual, tant de lluny com de prop. Mentre que la cirurgia de la cataracta s’ha convertit en la cirurgia oftalmològica més practicada a les societats desenvolupades, cada vegada són més les persones que volen acabar amb l’excessiva dependència d’ulleres provocada per la presbícia o “vista cansada”. El Dr. Daniel Elies, especialista en còrnia i cirurgia refractiva de l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO), aclareix que aquests pacients han de saber que “si bé el poder d’acomodació del cristal•lí no es corregeix, sí que hi ha cada vegada més estratègies per minimitzar-ne les conseqüències”. En tot cas, també cal tenir en compte que “es tracta d’un procés en permanent evolució i que, per tant, gran part de les tècniques de correcció s’hauran de modificar amb el pas del temps”.

Lents intracorneals per modificar la curvatura de la còrnia i millorar la profunditat de focus

Per això els especialistes se centren cada vegada més en les tècniques que permeten reversibilitat, és a dir, que un cop practicades poden modificar-se de manera senzilla i sense trauma per al pacient, si els resultats no són els esperats o bé si l’evolució del procés de presbícia ho aconsella. En aquest sentit, l’IMO aplica de manera pionera a Espanya unes noves lents intracorneals que no tenen poder òptic perquè no modifiquen les diòptries, però incideixen directament en la curvatura corneal. Es tracta d’unes lents de 2 mm de diàmetre, totalment transparents, que es col•loquen centrades a la còrnia i que aconsegueixen modificar-ne l’asfericitat. Així s’aconsegueix un canvi en la profunditat de focus, que combat la dificultat per enfocar en la visió de prop típica de la presbícia. Aquesta opció és fàcilment reversible mitjançant l’extracció de la lent i, en cas que s’estimi oportú, la substitució per una altra lent o bé per una altra de les opcions que hi ha actualment per combatre els efectes de la presbícia.

Lents intraoculars

Entre aquestes alternatives, com en d’altres situacions en cirurgia refractiva, hi ha la possibilitat de recórrer a la implantació de lents intraoculars sense extreure el cristal•lí per corregir el defecte de refracció. Hi ha models bifocals i multifocals. L’opció més habitual per a la correcció de la presbícia és la implantació de lents intraoculars que es col•loquen en substitució del cristal•lí, la lent natural de l’ull (és el que es fa a l’operació de cataractes). Si les característiques de l’ull del pacient i la seva edat (més gran de 55 anys), propera a l’etapa d’aparició de les cataractes, ho aconsellen, és una de les millors opcions per donar resposta a la presbícia.

Cirurgia de cataracta i presbícia

Cataracta: podré alliberar-me de les ulleres? Dr. Nieto

Després de la cirurgia de cataracta, normalment els pacients que abans duien ulleres aconsegueixen prescindir de la correcció de lluny, tot i que a vegades continuen requerint ulleres per veure-hi de prop, ja que la lent no és capaç d’acomodar. En tot cas, i amb una predictibilitat relativament alta, el defecte refractiu final el pot programat l’equip quirúrgic i, mitjançant monovisión, manipulació de l’asfericitat o una combinació de totes dues coses, sovint s’aconsegueix més independència d’ulleres per veure-hi de prop després de la intervenció. “Si un pacient requereix ulleres de prop després de l’operació de cataractes i vol prescindir-ne, la modificació de la curvatura corneal a través de les noves lents intracorneals pot ser una bona opció”, explica el Dr. José Luis Güell, coordinador de l’àrea de còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO i pioner en l’ús d’aquest tipus de lents.

Làser

Hi ha diverses tècniques que han intentat millorar les condicions de presbícia, com les ablacions amb làser excímer multifocals o bifocals sobre la còrnia, mitjançant queratectomia fotorefractiva (QFR) o LASIK; implants de segments episclerals o incisions esclerals anteriors, tot i que de moment algunes d’aquestes tècniques presenten uns resultats millorables. Les estratègies que estan mostrant resultats més efectius són les adreçades a modificar l’asfericitat corneal, sigui mitjançant el làser de femtosegon i el làser d’excímer o amb la implantació de les noves lents intracorneals (aquestes últimes amb l’avantatge addicional que es tracta d’un procediment reversible).

Monovisió

Es triï la tècnica que es triï, un concepte important a l’hora de fer front a la presbícia és el de la monovisió, que consisteix, fonamentalment, a fer servir un ull per veure-hi de prop i l’altre per veure-hi de lluny. La monovisió és una opció que habitualment s’ha plantejat a persones miops de baixa graduació i amb presbícia que volen eliminar la necessitat d’ulleres, tot i que cada cop té més opcions, dissenys i indicacions. L’ull emmetrop (sense defectes de refracció i visualment dominant) és el que es farà servir per a la visió de lluny, mentre que l’ull miop servirà per veure-hi de prop. En general, l’adaptació a aquesta situació, en individus predisposats i en condicions adequades, sol ser excel•lent i requereix correcció òptica tan sols en algunes situacions especials, com ara conduir de nit o llegir lletres molt petites. Com a alternativa a la monovisió, podem corregir la presbícia amb les esmentades lents intraoculars, que poden ser multifocals o acomodatives i que, per diferents mecanismes, volen aconseguir una bona visió per a totes les distàncies. Els resultats d’aquestes lents són variables, de manera que alguns pacients es mostren molt satisfets amb els resultats i en canvi altres no aconsegueixen prescindir de la correcció de prop al 100%. L’estudi de cada cas concret i l’experiència del professional permetran escollir els millors candidats per a aquest tipus de cirurgia. En general, “podem dir que les lents multifocals permeten un alt rang de distàncies de visió, mentre que les lents acomodatives (monofocals) proporcionen un rang d’acomodació més limitat”, explica el Dr. Elies. “En canvi, la qualitat visual en unes condicions determinades (poca llum…) és lleugerament superior en el cas de les lents monofocals acomodatives, amb la qual cosa en alguns casos el pacient operat amb aquest tipus de lents (tant les unes com les altres) requerirà ulleres de suport per resoldre aquestes situacions”, afegeix.

Ulleres i lents de contacte

Si no es vol passar per l’operació, la correcció de la presbícia es fa amb ulleres. Les persones que ja en feien servir abans de l’aparició de la presbícia necessitaran canviar a un vidre bifocal (graduació de lluny i de prop), trifocal (graduació per a tres distàncies: de lluny, distància mitjana i de prop) o bé progressiu (la part superior del vidre serveix per a la visió de lluny i la inferior, per a la de prop, mentre que a la part central la graduació és progressiva i així s’abasten totes les distàncies). L’opció que cobreix millor totes les necessitats visuals són els vidres progressius, tot i que a vagades l’adaptació és llarga o fins impossible. Com que la presbícia és progressiva, la graduació s’ha d’anar modificant periòdicament. Pel que fa a les lents de contacte, n’hi ha de diferents tipus: bifocals i multifocals, però l’adaptació és complicada i per això es fan servir poc. Tanmateix, poden ser útils en funció de l’activitat que es dugui a terme. Cal intentar limitar-ne el nombre d’hores d’ús, perquè es fan servir en pacients d’una franja d’edat en què la pel•lícula lacrimal no és de bona qualitat, i el risc d’hipooxigenació corneal és superior. Si les activitats que es duen a terme demanen molt bona visió de prop, les lents de contacte no solen ser una bona opció.