“Ha de ser duríssim no veure el món”

Parlem amb Ligia Rosa Mafalda Paulo, una estudiant d’oftalmologia a Moçambic, i li preguntem per la seva experiència en un programa de formació i intercanvi a l’IMO gràcies a una beca de la Fundació Ulls del Món i el ministeri de salut de Moçambic

Una cara nova, somrient i atenta al que passa al seu voltant a l’IMO. Es tracta de Ligia Rosa, una estudiant de 40 anys d’oftalmologia que va venir des de Moçambic becada pel programa d’Ulls del Món i el ministeri de salut de Moçambic.

Com et va sortir l’oportunitat de venir a formar-te a l’IMO?
Es tracta d’un programa d’intercanvi que duu a terme la Fundació Ulls del Món i el ministeri de salut de Moçambic. Ulls del Món va finançar el viatge i l’estada perquè els oftalmòlegs d’allà poguéssim rebre formació especialitzada en un centre de nivell superior com l’IMO. Arribar a l’Institut va ser un privilegi al qual no hauria pogut accedir sense l’ajuda d’Ulls del Món i de l’IMO mateix, que col•labora de manera desinteressada oferint una formació excepcional.

Què et va semblar l’experiència?
Molt bé. He conegut molta gent i he pogut observar com es treballa en un centre d’aquest nivell: la tecnologia que tenen, els tractaments que apliquen…

Per què és important per a un oftalmòleg de Moçambic tenir l’oportunitat de formar-se a l’estranger?
Entre els problemes que hi ha al meu país també destaca la precarietat i l’escassesa d’infraestructures, la manca d’equips tecnològics i de personal qualificat. A més, l’índex de persones amb problemes oculars és molt alt i hi ha molta ceguesa, tant evitable com no evitable.

Com et vas decidir a ser oftalmòloga?
Sempre m’ha impressionat tancar els ulls i imaginar com és no poder veure res. Ha de ser duríssim no veure el món. A més, una doctora que em va fer classe a la universitat, Yolanda Zambujo, va aconseguir encomanar-me l’entusiasme per aquesta professió. A Moçambic hi ha molta ceguesa prevenible i aquesta formació és molt valuosa per a les persones que, com jo, podem prestar aquest servei.