El glaucoma, un procés progressiu cap a la pèrdua severa de visió

Els controls periòdics són l’única manera de diagnosticar i aturar una malaltia que es manifesta quan ja s’ha perdut gran part del camp visual.

Els controls periòdics són l’única manera de diagnosticar i aturar una malaltia que es manifesta quan ja s’ha perdut gran part del camp visual.

Si agafem un paper o una cartolina, l’enrotllem formant un cilindre i hi mirem a través, obtindrem una visió semblant a la que té un pacient amb glaucoma avançat. Serà molt diferent en funció del diàmetre del cilindre. Aquesta és, a grans trets, l’evolució de la visió en el glaucoma, una malaltia que afecta al nervi òptic i que habitualment va restant visió perifèrica fins al punt de provocar ceguesa si no es tracta a temps.

Amb el glaucoma, la disminució de la visió sol ser perifèrica i progressiva, per la qual cosa és difícil que el pacient sigui conscient de les creixents mancances visuals fins que ja són evidents. Generalment, les activitats diàries del pacient es veuen alterades quan la malaltia ja ha afectat el 80% del camp visual.

La visió perduda ja no es pot recuperar. S’estima que la meitat dels pacients que pateixen la malaltia no saben que la tenen, ja que no n’han percebut símptomes i probablement no s’han fet revisions periòdiques de la visió per prevenir tant aquesta com altres malalties oculars.

Per prevenir el glaucoma és fonamental fer-se controls almenys cada dos anys a partir dels 40.

Proves de diagnòstic ràpides i indolores

El diagnòstic de la malaltia es fa de manera ràpida i indolora i requereix únicament una exploració oftalmològica que avaluï l’estat del nervi òptic. Generalment, en els pacients amb glaucoma, la pressió de l’ull està en rangs superiors als considerats “normals” a causa de l’acumulació d’humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars i en manté les propietats òptiques), que no pot evacuar-se correctament com ho faria en un ull sa.

La pressió intraocular és la peça clau dels tractaments actuals de la malaltia, l’objectiu principal dels quals és reduir-la amb col•liris, amb làser o amb cirurgia convencional (trabeculectomia, esclerectomia profunda no perforant o implantació de vàlvules). Tot i que molts glaucomes tenen la pressió intraocular alta, no podem oblidar que també n’hi ha d’altres que apareixen amb rangs normals de pressió intraocular.

Descarrega’t l’article sencer al següent enllaç