El glaucoma, un procés progressiu

Els controls periòdics són l’única manera de pronosticar i aturar la severa pèrdua de visió que causa.

Els controls periòdics són l’única manera de pronosticar i aturar la severa pèrdua de visió que causa.

Si agafem un paper o una cartolina, l’enrotllem formant un cilindre i hi mirem a través, obtindrem una visió semblant a la que té un pacient amb glaucoma. Si el forat a través del qual mirem és ample, tindrem un camp visual més gran que si el forat és molt petit. Aquesta és, en resum, l’evolució de la visió en el glaucoma, una malaltia que afecta el nervi òptic (la part de l’ull que envia les imatges al cervell) i que va restant visió perifèrica fins al punt de provocar ceguesa si no es tracta a temps.

La disminució de la visió sol ser, a més de perifèrica, bilateral i progressiva, per la qual cosa és difícil que el pacient sigui conscient de les creixents mancances visuals fins que ja són evidents. Generalment, això passa quan la malaltia ja ha afectat el 80% del camp visual. La visió que s’ha anat perdent a poc a poc ja no es recupera, per la qual cosa hem d’afrontar el diagnòstic del glaucoma com una cursa en què ens batem contra la pèrdua severa i irreversible de la visió.

Són molts els qui perden aquesta cursa, ja que s’estima que la meitat dels pacients no saben que tenen la malaltia. No n’han percebut símptomes ni s’han sotmès a revisions periòdiques de la visió per prevenir tant aquesta com d’altres malalties oculars que avancen en silenci. Per prevenir el glaucoma és fonamental fer controls biennals a partir dels 40 anys i anuals en cas de ser població de risc –és a dir, tenir antecedents familiars directes de glaucoma–, tenir més de 60 anys, ser de raça negra o asiàtica, o patir alta miopia o altres patologies oculars importants.

El diagnòstic i el tractament precoços permeten aturar el procés de la malaltia i evitar més pèrdues visuals, tot i que la visió perduda ja no es pot recuperar. El diagnòstic primerenc de la malaltia es fa de manera ràpida i indolora i comença pel control de la pressió intraocular, ja que és l’única causa coneguda i contra la qual es pot lluitar. En els pacients amb glaucoma, la pressió de l’ull sol estar en rangs superiors als normals, a causa de l’acumulació d’humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars i que en manté les propietats òptiques), que no pot evacuar-se correctament com passaria en un ull sa.

Descarrega’t l’article sencer en PDF en aquest enllaç