El futur en el tractament de les patologies de retina: teràpies gèniques i electroestimulació

Algunes de les principals conclusions dels experts arran del Congrés de Retina organitzat per l’IMO i l’ESASO apunten que les teràpies gèniques i l’estimulació elèctrica de la retina en cecs revolucionaran el tractament de les malalties retinals a la propera dècada

Aquesta és una de les principals conclusions de la reunió organitzada per l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO) i l’European School for Advanced Studies in Ophtalmology (ESASO), en la qual els experts han recordat que les malalties oculars més greus són les que s’originen a la retina. Entre elles, les de més incidència són les degeneratives, on destaca la DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat); les associades a la miopia alta; les d’origen vascular, principalment retinopatia diabètica; i les associades a problemes biomecànics, com el despreniment de retina o traccions vitreomaculars.

La tecnologia més avançada

Durant el Congrés, els oftalmòlegs han pogut assistir en directe a deu operacions que “han posat de manifest els grans avenços que s’han produït els últims anys en la cirurgia de la retina, amb el perfeccionament de les tècniques i la introducció d’instruments de mida menor”, segons el Dr. Carlos Mateo, especialista en retina de l’IMO. “Tot plegat ha donat com a resultat una cirurgia de mínima incisió que permet millorar els resultats visuals i una recuperació més ràpida dels pacients“, ha explicat.

Els experts també han analitzat les complicacions d’algunes tècniques, com ara la fotocoagulació amb làser o la vitrectomía (actual cirurgia de retina de referència), la disminució de la visió nocturna o de la sensibilitat al contrast, en el cas del làser, o l’aparició de cataractes o glaucoma associades a la vitrectomia. En aquest sentit, el Dr. Stanley Chang, pare de la vitrectomia moderna, ha destacat la necessitat de fer un seguiment anual dels pacients operats amb aquest procediment.

Fàrmacs o cirurgia?

Entre els tractaments alternatius a la cirurgia destaquen els fàrmacs d’injecció intraocular, que “constituiran el gran salt en el tractament de las malalties de la retina a la propera dècada“, especialment els anomenats “d’alliberament lent“, càpsules que una vegada a l’interior de l’ull van alliberant el fàrmac durant diverses setmanes o mesos.

Precisament aquest mes s’ha aprovat un d’aquests fàrmacs per al tractament de l’edema macular basat en un implant injectable i biodegradable de corticosteroide d’acció prolongada (dexametasona) per a l’edema macular en pacients amb oclusió venosa de la retina (OVR), la segona causa més freqüent de malaltia vascular de la retina després de la retinopatia diabètica, i causa de pèrdua de visió important i freqüent.

Un altre tractament nou a debate ha estat la microplasmina, un fàrmac per desenganxar les unions anòmales de la retina i la membrana, que, segons els experts, podrà evitar la cirurgia en les maculopaties traccionals.

Segons el coordinador del Congrés, “els tractaments farmacològics han fet possible que en els últims cinc anys el nombre de cirurgies de retina s’hagi reduït un 50%“. Els especialistes preveuen que aquest percentatge baixi encara més els propers anys gràcies a la introducció de noves teràpies gèniques, “que ja estan molt avançades en algunes malalties com la de Stargardt“. És la més comuna de les malalties degeneratives de la retina que es presenta en edat juvenil i provoca la degeneració dels fotoreceptors a la retina i la pèrdua de visió, segons ha exposat el Dr. Stanley Chang.

El futur ja és aquí

Una altra malaltia en què els estudis genètics estan molt avançats és la retinopatia diabètica. El Dr. José García-Arumí, especialista en retina de l’IMO, ha anunciat que ell i el seu equip d’investigadors estan treballant, in vitro i en animals, en la inducció de molècules protectores en casos de retinopatia diabètica.

Tal com ha explicat, “estem treballant en la inducció de la producció d’aquestes molècules per part de les cèl•lules retinals fent servir vectors no virals que canviïn el codi genètic d’aquestes cèl•lules“. Segons García-Arumí, el que es pretén amb aquesta línia de treball és “solucionar el desequilibri dels sistemes protectors de la retina que fabriquen els gens introduint nanopartícules que canviïn el codi genètic d’aquestes cèl•lules, de manera que augmentin els factors protectors i es restableixi l’equilibri“.

Paral•lelament, diversos especialistes de diferents països del món estan treballant en el desenvolupament del microxip o estimulador elèctric de la retina en pacients cecs. La tècnica consisteix a col•locar una petita càmera en una ullera connectada a un miniprocessador que envia senyals a una banda introduïda a l’ull perquè estimuli la retina.

A Espanya fa diversos anys que el Dr. Borja Corcóstegui, n’estudia la implantació en 9 pacients totalment cecs que podrien recuperar una mica de visió. Pel que ha explicat, el microxip “podria començar a implantar-se aviat després de vint anys d’investigació”.