La Fundació IMO posa en marxa una investigació per identificar nous gens implicats en les distròfies de retina

Es calcula que falten per identificar prop d’un 40% dels gens causants d’aquestes patologies hereditàries, que avui no tenen tractament i poden provocar ceguesa

Es calcula que falten per identificar prop d’un 40% dels gens causants d’aquestes patologies hereditàries, que avui no tenen tractament i poden provocar ceguesa

La Fundació IMO acaba de posar en marxa una investigació bàsica pionera per identificar nous gens implicats en determinades distròfies retinals. Per això analitzarà els gens vinculats a algunes d’aquestes malalties, la relació de les quals amb altres distròfies encara no s’ha estudiat. Per aconseguir-ho, l’equip investigador de l’IMO desenvoluparà una eina de genotipat nova i potent que permetrà amplificar i estudiar de manera exhaustiva i conjunta els 200 gens que ja es coneixen com a causants de les distròfies de retina i entre els quals se sospita que, molt probablement, “s’amaga” el 40% dels causants d’altres distròfies amb les quals encara no han estat vinculats. Es tracta d’una estratègia que, si aporta resultats satisfactoris, suposarà una revolució en el diagnòstic genètic de les distròfies de retina, perquè fins ara només podien fer-se els grups de gens descrits com a causants de cada distròfia, per separat. “Se sap, per exemple, que hi ha al voltant de 30 gens implicats en la distròfia de cons i bastons. Si el diagnòstic clínic determina que un pacient té aquesta distròfia, la investigació de les bases moleculars de la patologia se centrarà en aquells 30 gens. Tanmateix, hi ha la probabilitat que el gen alterat no sigui cap d’aquests, ja que sabem que hi ha més gens implicats en aquestes distròfies que encara no han estat identificats. En aquest cas, actualment no es pot prosseguir amb el diagnòstic genètic d’aquell pacient i l’única alternativa avui seria analitzar els 25.000 gens del genoma, cosa que resulta inabastable”, explica la Dra. Esther Pomares, responsable del Departament de Genètica de l’IMO i directora de la investigació.

Gens compartits

La nova eina en què ha començat a treballar l’equip de genetistes de l’IMO permetrà salvar aquesta barrera perquè farà possible l’anàlisi conjunta de tot el grup de gens implicats en les distròfies i no només la dels descrits actualment com a causants d’una de sola. Aquesta nova estratègia es basa en el coneixement, cada cop més evident, que un mateix gen –d’entre aquests 200– causa diferents distròfies en funció del tipus d’alteració que presenti. “Hi ha molts gens compartits entre les distròfies de retina. Per tant, aquests 200 gens són decisius a l’hora de desencadenar aquestes patologies i és molt probable que s’hi trobin els gens pendents de localitzar. Molts dels que manquen ja estan identificats per a unes distròfies, però no per a unes altres”, conclou la Dra. Pomares. A més, segons la investigadora, “analitzant de manera conjunta els gens relacionats amb totes les distròfies i no només amb alguna en concret, aconseguim salvar possibles problemes del diagnòstic genètic actual, com el que tenim quan l’oftalmòleg no pot diagnosticar exactament de quina distròfia es tracta perquè algunes són molt semblants entre elles i perquè en estadis avançats presenten símptomes que es poden encavalcar. En aquest sentit, un diagnòstic clínic poc clar ens pot donar una pista equivocada que ens porti a estudiar un grup de gens erroni”.

La Dra. Esther Pomares, responsable del Departament de Genètica de l’IMO dirigeix la investigació, per a la qual s’ha incorporat a l’equip la investigadora postdoctoral Marina Riera.

 

El nou mètode d’anàlisi impulsat per l’equip investigador de l’IMO permetrà, a més, prevenir errors en el patró d’herència, un altres factor que també determina quins gens investiguem a l’hora de fer un diagnòstic genètic i, cosa més important encara, permetrà la localització de nous gens de distròfies molt minoritàries, per a les quals no se sol investigar de manera específica. Amb aquest estudi, inicialment finançat per un pacient afectat d’una distròfia retinal, la Fundació IMO espera trobar nous gens implicats en algunes d’aquestes patologies i, a més, validar una nova estratègia diagnòstica que permetrà diagnosticar aquestes malalties de manera més completa. Per a la Dra. Esther Pomares, “l’anàlisi genètica en aquests casos resulta crucial, perquè es tracta de l’única eina que avui ens pot garantir un diagnòstic fiable i definitiu”.

Fonaments per a les teràpies gèniques

Igualment, segons la genetista, “la investigació bàsica és un primer pas fonamental, ja que estableix els fonaments damunt dels quals es desenvoluparan els futurs tractaments, especialment esperats en patologies com aquestes, que ara no es poden guarir”. En aquests moments hi ha unes quantes teràpies gèniques en fase molt avançada que, mitjançant un vector únic de transport o a través de nanopartícules, introdueixen a les cèl•lules afectades un gen sintetitzat de manera artificial que fa les funcions del gen alterat. D’aquesta manera s’evita que la pèrdua de visió provocada per les retinopaties continuï avançant, tot i que, en no regenerar cèl•lules perdudes, no permet recuperar visió. “Per això aquestes teràpies són efectives, sobretot, a les primeres fases de la malaltia”, explica l’especialista de l’IMO. L’estudi, titulat Identificació de nous gens de distròfies de retina, tindrà una durada estimada de 18 mesos i en aquests moments està en fase preliminar de cerca de 20 famílies candidates de pacients amb diagnòstic genètic previ i els gens dels quals coneguts per a la distròfia diagnosticada en el seu cas han estat descartats.

Distròfies de retina

Les distròfies de retina són un grup heterogeni de malalties hereditàries que per la seva baixa prevalença s’inscriuen en el grup de les denominades “malalties rares”. Totes provoquen una alteració anatòmica de la retina que causa una pèrdua severa de visió. Actualment no es poden guarir i per això el fet de poder-ne realitzar un diagnòstic genètic és fonamental per establir les bases que permetin desenvolupar i aplicar teràpies gèniques els propers anys i aturar la pèrdua de visió dels pacients. Encara que en general són poc prevalents, les més esteses són la retinosi pigmentària (que afecta 1 de cada 4.000 persones), la malaltia de Stargardt, la distròfia de cons i bastons i la distròfia macular.