Els experts de l’IMO asseguren que l’estrabisme i l“ull gandul” s’han de tractar abans dels 8 anys

Els nens poden tenir totes les patologies oculars típiques de l’adult, entre les quals l’estrabisme i l’ambliopia (“ull gandul”). En tots dos casos, el diagnòstic i el tractament precoç, abans que l'ull completi la seva evolució, evitarà que el problema ocular persisteixi en l’edat adulta.

L’estrabisme és la pèrdua del paral•lelisme dels ulls, de manera que cada ull mira en una direcció, cosa que provoca una evident desviació ocular que pot ser alternant (a vegades es desvia un ull i a vegades l’altre) i en qualsevol direcció: cap endins, cap enfora, cap amunt o cap avall. En alguns casos la desviació és intermitent i és més freqüent i evident en estats de cansament o de debilitat (un procés febril, son, al final del dia..).

Segons la doctora Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, “aquesta circumstància pot complicar el diagnòstic si no es detecta en una primera visita a l’oftalmòleg” i per això afirma que “les revisions successives són molt importants si els pares en tenen indicis”.

L’estrabisme pot aparèixer abans dels 6 mesos de vida (estrabisme congènit), durant la resta de la infantesa o, en alguns casos, en edat adulta, per un mal control en el moviment dels músculs oculars per part del cervell, per un defecte refractiu, baixa visió o anomalia muscular.

La conseqüència més greu de l’estrabisme és l’ambliopia o “ull gandul”. Com que els ulls estan desviats i cada un apunta en una direcció, el cervell del nen, que presenta una gran capacitat d’adaptació, suprimeix la visió d’un d’ells per evitar aquesta situació anòmala i no veure-hi doble. D’aquesta manera es va utilitzant menys un dels ulls, que és el que es torna “gandul” o ambliop. El tractament de l“ull gandul” és més fàcil com més petit és el pacient. El motiu és que l’ambliopia es produeix perquè el cervell visual “no aprèn a veure-hi”, i únicament podem “ensenyar” el cervell “a veure-hi” durant la infància.

Pel mateix motiu, si l’estrabisme es produeix passada l’edat de desenvolupament visual (els 8-10 anys), no provoca “ull gandul”. Altres causes d’ambliopia són defectes refractius (la imatge que arriba al cervell no és nítida i el cervell escull la visió de l'ull amb menys defecte refractiu) o altres malalties oculars que interfereixen en el desenvolupament correcte de la visió en l’edat pediàtrica.

Tractament

Si hi ha un defecte refractiu associat a l’estrabisme, el tractament indicat és la correcció òptica (ulleres o lentilles), que en alguns casos guareix sola la patologia. En els casos en què s’hagi desenvolupat una ambliopia cal recuperar la visió de l’ull tapant l'ull sa (oclusió amb pegat) per fer treballar més l’ull “gandul”. Si malgrat aquests tractaments persisteix la desviació, es fa cirurgia per reformar o debilitar els músculs oculomotors encarregats de moure el globus ocular mitjançant mecanismes de politges o regnes.

De fet, “es tracta d’escurçar o allargar els músculs oculars com si es fessin anar les regnes d’un cavall, estirant o deixant anar més d’una banda o de l’altra segons cap a on volem que giri”, explica l’especialista de l’IMO. La cirurgia és ambulatòria i no posa en joc la visió, ja que no s’intervé a l’interior de l’ull. L’efectivitat és superior al 90%, tot i que a vegades és necessari reintervenir el pacient.

La importància de la revisió ocular en la infantesa

Un diagnòstic tardà és la primera causa de no curació de les malalties oculars sorgides en la infantesa. En canvi, gairebé totes les patologies que es diagnostiquen precoçment poden guarir-se. Per tant, les revisions oculars en edat infantil són crucials i no sempre se’ls dóna la importància que es mereixen. Segons la doctora Ana Wert, les revisions oculars dels nens s’han de fer abans dels sis mesos per descartar anomalies congènites (cataracta, glaucoma, malformació, tumor, etc.), abans dels 4 anys per descartar estrabisme i/o ambliopia i sempre que se sospiti d’una anomalia ocular en el nen. A més, s’aconsella portar els nens anualment a l’oftalmòleg fins als 8 o 10 anys, quan el sistema visual ja està desenvolupat.

“Durant aquesta etapa és molt important la col•laboració entre els diferents especialistes implicats: pediatres, òptics i oftalmòlegs”, destaca l’especialista de l’IMO.