Esquí per a tothom

Si creuen en llurs possibilitats, les persones amb discapacitat visual també poden gaudir de l’esquí alpí.
Esquí per a tothom

“Respirar aire pur i gaudir d’una sensació indescriptible de llibertat i de superació de qualsevol límit enmig de la immensitat de la muntanya”. Això és el que sent Arancha Jiménez quan esquia, una passió a la qual es dedica amb cos i ànima des que amb 16 anys va practicar per primera vegada aquest esport quan estava de vacances amb la família al Pirineu aragonès.

A partir d’aquell moment va tenir clar que el seu afany de posar-se uns esquís i lliscar per la neu havia de deixar de ser un somni per convertir-se en una realitat i es va fer professora de l´ Escola d’Esquí de Formigal. Va continuar alimentant la seva vocació quan es va traslladar a Suïssa, on va entrar en contacte amb la GSRA, una associació d’esquiadors cecs i amb discapacitat visual. S’hi va estar més de 20 anys exercint de guia per a persones que, tot i no poder veure-hi, no s’han deixat vèncer i han lluitat per superar la seva limitació.

En tornar a Espanya fa set anys, l’Arancha va voler traslladar-hi aquesta iniciativa, tot i que va topar amb diferències importants: “A Suïssa pràcticament s’esquia tant com es camina i aplegàvem grups de més de 50 persones en què, a més dels guies, només hi havia un professor. Aquí, en canvi, la figura de l’instructor és més necessària a l’hora de fer els primers passos. El nostre repte és convèncer les persones amb discapacitat visual que, amb les nocions bàsiques i amb l’ajuda d’un guia convertit en els seus ulls també poden esquiar”.

Arancha Jiménez, pacient de l’IMO i impulsora del programa “Esquí per a tothom” a les pistes de Formigal, va descobrir la seva vocació per aquest esport quan tenia 16 anys.

En aquest sentit, la pacient de l’IMO destaca que la dificultat més gran és fomentar la pràctica de l’esport entre els afectats mateixos. “L’Escola d’Esquí de Formigal ha acollit el projecte amb els braços oberts i molts membres han volgut rebre formació específica, però tot i així tenim pocs alumnes”, explica Arancha. Segons ella, la clau per guanyar adeptes és que les persones amb discapacitat visual confíïn en llurs possibilitats, tot i que la manca de seguretat molt sovint ve de l’entorn: “Sovint són els qui hi veuen els qui posen més obstacles i no acaben de reconèixer el potencial dels discapacitats visuals”.

Un cop enderrocat aquest mur, la resposta és molt positiva i, tal com assegura l’Arancha, “els qui s’animen a provar-ho deixant de banda pors i prejudicis n’estan encantats. De fet, són els primers a explicar l’experiència per animar els altres a provar-ho”. No obstant això, encara queda molt de camí per recórrer en la difusió de l’activitat esportiva entre els col•lectius amb problemes visuals severs.

Per això és fonamental l’impuls de persones com l’Arancha i el suport d’entitats com l’Escola d’Esquí de Formigal, que amb la Fundación Deporte Solidario ha fet possible el programa “Esquí per a tothom”. Es va posar en marxa l’any passat amb classes esporàdiques i aquesta temporada ja inclou dues setmanes senceres d’instrucció (del 14 al 19 de desembre i del 22 al 27 de març) i sessions de tres hores al dia amb professor i guia de dilluns a divendres i els caps de setmana.

Per a més informació o reserves, truqueu al 974 490 135 o escriviu a info@escuelaesquiformigal.com