Els especialistes busquen reduir complicacions en el tractament de la retinopatia diabètica

Fàrmacs i noves tècniques diagnòstiques i quirúrgiques milloren el tractament i eviten efectes secundaris com ara pèrdua de visió nocturna o de sensibilitat al contrast

Estudien introduir nanopartícules que canviïn el codi genètic de les cèl•lules que amenacen la retina en diabètics

“Els tractaments clàssics de la retinopatia diabètica no sempre són efectius i produeixen importants efectes secundaris, com ara reducció del camp visual nocturn o de la sensibilitat al contrast”, segons va afirmar el Dr. José García-Arumí, especialista en retina de l´ IMO.

Entre els “tractaments clàssics”, García-Arumí s’ha referit a la fotocoagulació amb láser, que, si bé “és un tractament efectiu en pacients amb edema macular diabètic perquè redueix a la meitat el risc de pèrdua de visió, la naturalesa destructiva del làser i la resposta tardana en termes de beneficis visuals ens han fet avaluar altres modalitats de tractament“. Entre aquestes, l’especialista ha destacat les injeccions intraoculars de fàrmacs, “com ara els anticossos ranibizumab (Lucentis) o bevacizumab (Avastin) o la triamcinolona o dexametasona en sistemes d’alliberament lent“.

Pel que fa a un altre tractament “clàssic”, la cirurgia, que és actualment l’única solució per a pacients amb retinopatia diabètica proliferativa avançada, la millora en els resultats ha vingut de la mà dels avenços en les tècniques quirúrgiques i diagnòstiques, i de la detecció precoç de les possibles complicacions. L’oftalmòleg ha destacat l’important paper de la tomografia de coherència òptica (OCT en les sigles en anglès), una nova tècnica “que ajuda al diagnòstic precoç i al control de l’evolució després del tractament”.

Entre els avenços quirúrgics, García-Arumí ha destacat la viscodissecció, tècnica que es fa servir en combinació amb la cirurgia de vitrectomia i que consisteix a introduir un líquid viscós a la retina per separar la membrana proliferativa de la retina. Aquest procediment, que s’havia deixat d’emprar fa anys, actualment ofereix bons resultats gràcies a noves cànules i instruments de petit calibre per dur-la a terme que ha desenvolupat l’especialista de l‘IMO i que va presentar al passat Congrés Internacional de Retina.

Pel que fa al futur, els reptes en el tractament de la retinopatia diabètica són, segons l’oftalmòleg, la detecció genètica dels pacients amb risc de proliferació i l’ús de molècules protectores. “Estem treballant en la inducció de la producció d’aquestes molècules per part de les cèl•lules retinals fent servir vectors no virals que canviïn el codi genètic d’aquestes cèl•lules”, ha afirmat.

Segons García-Arumí, el que es pretén amb aquesta línia de treball és “solucionar el desequilibri dels sistemes protectors de la retina que fabriquen els gens introduint nanopartícules que canviïn el codi genètic d’aquestes cèl•lules, de manera que augmentin els factors protectors i es restableixi l’equilibri“. Aquesta tècnica d’enginyeria genètica, “l’estem desenvolupant in vitro i en animals,” segons ha explicat l’especialista de l’IMO.

Retinopatia diabètica

La retinopatia diabètica és la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. D’això se’n deriva la creació espontània de nous vasos fràgils que perden fluid, cosa que pot afectar la visió de manera molt important.

El risc de pèrdua total de la visió és 25 vegades superior en els diabètics que en la població general. Per això la diabetis es considera actualment la causa de ceguesa més freqüent als països industrialitzats entre la població activa, ja que se situa entre el 20 i el 30% del total de cegueses.

L’elevat índex de complicacions associades a la malaltia, com ara l’edema macular, l’hemorràgia vítria i el despreniment de retina, fa que els diabètics hagin de fer un control estricte de la glicèmia, de la pressió arterial i dels lípids plasmàtics, a més d’evitar el tabac. A més, també els calen revisions periòdiques de la retina perquè generalment la retinopatia diabètica no provoca símptomes fins que la lesió és severa.