Ens ha visitat… Vladimir de Semir. Periodista i expert en divulgació científica

Vladimir de Semir visita l’IMO i aquesta vegada no ho fa com a pacient veterà que és, sinó com a expert en divulgació científica. Amb un extens currículum, actualment dirigeix l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i és professor del Màster en Periodisme Científic del mateix centre. Compartim amb ell una interessant xerrada sobre diferents aspectes relacionats amb la divulgació científica.

Per què és important la comunicació científica?
Els metges han d’arribar a la societat i als pacients, avui més que mai. Actualment és necessari tenir un coneixement científic bàsic per funcionar per la vida. Fins i tot ens és útil per prendre decisions de la vida quotidiana.

I la població el té realment, aquest coneixement científic?
Va en augment perquè cada vegada hi ha més comunicació científica. Els darrers anys ha crescut el nombre de periodistes especialitzats en la matèria i han proliferat els departaments de comunicació i relacions públiques d’empreses i d’institucions relacionades amb la salut i la investigació. Fins i tot la Unió Europea ja té previstes partides de comunicació a l’hora d’aprovar un projecte científic o de salut.

Que hi hagi més quantitat no significa que hi hagi més qualitat…
Sí, a vegades la informació es trivialitza per la proliferació dels departaments de comunicació, que constantment han d’informar els mitjans de comunicació, o l’eclosió de les noves tecnologies i l’enorme quantitat d’informació sense filtre que circula per la Xarxa. Per això convindria més anàlisi i opinió, perquè si aquest tipus d’informació no es contextualitza adequadament es poden crear falses expectatives entre la població. És important informar bé, amb rigor, i anar més enllà de l’anècdota.

Quin paper tenen els metges i els científics mateixos en aquest procés?
L’actitud dels metges i dels científics ha canviat molt. Ara s’han adonat que la divulgació científica és molt important, mentre que no fa tants anys estava fins i tot mal vista. Això sí, s’han d’adaptar més al llenguatge dels pacients, de la gent del carrer. També crec que els mitjans haurien d’impulsar fòrums atractius… Faltaria, per exemple, una tertúlia amena sobre ciència i tecnologia a les televisions públiques.

Com podria augmentar el rigor en aquest àmbit de comunicació?
Crec que amb formació i amb reflexió en els mitjans de comunicació mateixos. A Espanya, en general, els mitjans s’ocupen només del dia a dia i no s’aturen a analitzar el que estan fent. De fet, l’Observatori és un projecte que va sorgir de la reflexió sobre la meva activitat com a periodista científic.

O sigui, que l’Observatori parteix de la reflexió i promou la reflexió
Sí. L’Observatori es va crear amb vocació científica, mèdica i mediambiental. Se centra especialment en medicina i salut, en com es transmet aquesta informació a la societat. I ho fem des de diversos àmbits: anàlisi, docència, assessoria a organismes públics i privats i agitació cultural.

Agitació cultural?
Sí, reflexionem, però també som actius i proposem accions encaminades a difondre i provocar el coneixement i la reflexió sobre la cultura científica.

Per acabar, una curiositat: d’on li ve la inquietud científica?
Doncs no ho sé ben bé… Segurament hi ha influït l’Escola Suïssa de Barcelona, que és on vaig estudiar. Recordo que vaig tenir un professor de física molt bo i que, en general, el col•legi, que a més tenia pocs alumnes, tenia un gran esperit científic. Potser tot plegat també va influir en un dels meus companys de classe, en Jorge Wagensberg, que per cert anys més tard seria una peça clau per decidir-me a impulsar el suplement de ciència.