
Què són les malposicions palpebrals?
Les malposicions palpebrals són posicions anòmales que adopten les parpelles per diferents motius.
Aquestes disfuncions es produeixen amb relativa freqüència. A més de conferir un aspecte antiestètic, poden comportar problemes visuals i oculars que podrien arribar a ser greus.
Les malposicions més comunes són:
- Retracció palpebral: posició anormalment alta de la parpella superior o anormalment baixa de la parpella inferior.
- Ptosi: caiguda de la parpella superior.
- Entropi: la parpella rota cap endins i provoca la fricció de les pestanyes a la còrnia.
- Ectropi: rotació o retorn cap enfora de la parpella inferior.
![]() |
Un pacient amb ptosi |
Per què passa?
Sol passar a causa d’una relaxació dels teixits deguda a l’envelliment, tot i que també pot aparèixer com a resultat d’una paràlisi del nervi facial (paràlisi de Bell), de traumatismes, de cicatrius o de cirurgies. L’envelliment és la principal causa de les malformacions palpebrals.
![]() |
Irritació provocada per entropi |
Com es poden prevenir?
Les malposicions no es poden prevenir, però sí que poden tractar-se de manera precoç, ja que poden diagnosticar-se mitjançant un examen ocular rutinari.
- La ptosi pot provocar disminució del camp visual.
- L’ectropi produeix una mala distribució de la llàgrima a la còrnia, cosa que pot provocar irritació, cremor, sensació de sorreta, llagrimeig i enrogiment de la parpella i de la conjuntiva.
- L’entropi pot comportar sensació de cos estrany a l’ull, llagrimeig, irritació de la còrnia o fins i tot formació de crostes a la parpella i secreció mucosa.
![]() |
Irritació provocada per entropi |
Les malposicions es tracten amb una cirurgia que generalment s’orienta a recol•locar o reconstruir anatòmicament i funcionalment la parpella.
A vegades la solució són els implants de pell del mateix pacient per cobrir la zona de l’ull que ha quedat descoberta a causa de la falta de parpella, per la caiguda o la retracció.
En certs casos de malposició de la parpella inferior, a l’IMO es fa una cirurgia pionera anomenada lífting mediofacial transconjuntival. Aquesta tècnica evita incisions visibles perquè es fa a través de la conjuntiva i consisteix a aixecar el pòmul, amb la qual cosa la parpella inferior recupera la posició normal.
En la majoria de casos, les diferents tècniques quirúrgiques existents ofereixen una solució immediata a la malposició palpebral i als problemes que s’hi associen.