Prop d'un
10%
de la població es hipermetrop
Fins a
10
diòptries, operable amb làser o amb lents intraoculars
Tractar-la abans dels
8
anys pot evitar l’ull gandul 
Què és la hipermetropia?
- La hipermetropia és un defecte de refracció o error en l’enfocament visual
- Les imatges s’enfoquen, en teoria, per darrere de la retina
- La visió és borrosa, especialment de prop
Ull normal
Ull hipermetrop
Per què passa?
- És un defecte refractiu hereditari en la majoria de casos
- Passa perquè el diàmetre del globus ocular és més petit del normal o perquè la còrnia és massa plana
La majoria de nens són hipermetrops en néixer (fisiològica), un defecte que es va corregint a mesura que es desenvolupa l’ull i que sol desaparèixer a l’adolescència.
Quan neixen, els nadons són hipermètrops
Si arribats a l'adolescència, no s'ha corregit completament, és probable que persisteixi de per vida, encara que no evolucioni.
Com es pot prevenir?
- No hi ha manera de prevenir la hipermetropia, però les revisions oculars periòdiques, especialment a la infancia, ajuden a detectar-la a la fase inicial
- A vegades, un examen oftalmològic exhaustiu és l’única manera de diagnosticar una hipermetropia
És aconsellable que les persones ja diagnosticades segueixin revisant-se la visió un cop l’any, ja que pot estar associada a altres malalties com el glaucoma.
Símptomes
- El símptoma principal és la visió borrosa d’objectes propers
- Tanmateix, la majoria de pacients amb hipermetropia solen ser asimptomàtics durant la joventut, ja que aconsegueixen compensar la mala visió de prop fent servir la capacitat d’acomodació del cristal•lí (lent natural de l’ull l’elasticitat del qual permet enfocar els objectes). La capacitat elàstica del cristal•lí es perd amb l’edat.
L’exercici constant dels músculs oculars en persones hipermetrops joves pot provocar símptomes no relacionats directament amb la visió, com ara:
- mal de cap
- fatiga
- dolor o enrogiment ocular
Especial atenció amb els més petits
Gestos com fregar-se els ulls o arrugar el front de manera habitual poden ser un primer senyal d’hipermetropia.
Per això, és important revisar amb regularitat la visió en edat infantil.
Revisió ocular infantil
En el cas dels nens, hem d’estar especialment atents a certs símptomes. Alguns, com el fracàs escolar o la inadaptació, són difícils de relacionar amb la visió.
La hipermetropia infantil no tractada pot arribar a ser causa
- d’estrabisme (desviació dels ulls)
- d’ambliopia (també anomenat “ull gandul”)
Tractaments
La hipermetropia es pot corregir fàcilment amb ulleres amb lents convergents o amb lents de contacte.
L'ús d'ulleres és una opció per a tractar la hipermetropía
Encara que el grau d’hipermetropia sigui petit, s’aconsella la correcció per evitar problemes secundaris com mals de cap o irritació ocular.
Tractament quirúrgic
- Si l’hipermetrop vol prescindir de la correcció òptica, pot beneficiar-se d’algunes tècniques de cirurgia refractiva indicades per a persones amb un grau baix d’hipermetropia.
- Una altra opció són les lents intraoculars fàquiques (entre la còrnia i el cristal·lí), indicades per a pacients amb defectes més elevats.
- Per a hipermetrops de més de 40-45 anys, les lents pseudofàquiques (que substitueixen el cristal·lí) també poden ser una solució. És el mateixa cirurgia que s'utilitza en la cirurgia de cataractes.
La cirurgia refractiva per a la correcció de la hipermetropia és especialment delicada i requereix una avaluació prèvia competa per a la selecció apropiada del tractament.
