Dr. Medel: “Les noves tècniques eviten la retracció de la parpella inferior en la blefaroplàstia”

La cirurgia plàstica ocular i orbitària és una subespecialitat oftalmològica relativament nova i poc coneguda encara a Espanya
Nuevas técnicas oftalmológicas evitan complicaciones de la blefaroplastia. Dr.Medel. IMO Barcelona

És d’una gran importància per al tractament quirúrgic de la regió que envolta l’ull, una zona que, per proximitat, pot afectar l’òrgan ocular i la visió.

L’especialitat s’ocupa de patologies i de defectes estètics, plàstics o funcionals relacionats amb les òrbites oculars (les cavitats en les quals s’allotgen els ulls), les parpelles i les vies lacrimals, com també de tota la part mitjana i superior del rostre.

La cirurgia estètica de parpelles més habitual és la blefaroplàstia, una operació per corregir les bosses de les parpelles. “A l´ IMO fem blefaroplàsties assistides amb làser, que eviten talls visibles a la pell, deixen menys hematoma, redueixen la inflamació i permeten una recuperació més ràpida”, explica el dr. Ramón Medel, especialista en oculoplàstia.

A més, el fet que sigui un oftalmòleg oculoplàstic qui faci l’operació minimitza el risc de complicacions com la retracció de la parpella inferior, la més habitual i perillosa per a l’ull, que afecta prop del 20% dels casos i que fa que la parpella quedi excessivament baixa. I com que no es pot tancar bé, els pacients amb aquesta seqüela solen patir ull sec (alteració de la superfície ocular per falta de llàgrima).

Per prevenir aquesta seqüela, la millor mesura és que sigui un expert en cirurgia plàstica ocular i orbitària qui corregeixi les bosses oculars. L’IMO ha introduït a Espanya una cirurgia pionera per solucionar la retracció de la parpella que pot aparèixer com a conseqüència d’una blefaroplàstia.

Es tracta del lífting mediofacial transconjuntival, una tècnica sense incisions visibles que aconsegueix tornar als ulls l’aspecte normal i solucionar l’ ull sec, accedint a la parpella a través de la conjuntiva. Aquesta tècnica també es fa servir en pacients tiroïdals, amb retraccions traumàtiques, amb paràlisi facial i fins i tot per alçar els pòmuls.

Un altre procediment palpebral en què l’IMO és un centre de referència és la cirurgia per corregir la ptosi palpebral o caiguda de parpella per una disfunció del múscul elevador, per causes degeneratives o congènites. A l’IMO es fan fins a vuit tècniques diferents, alguna de les quals pionera, que permeten obtenir el millor resultat en cada cas i evitar incisions visibles.