La DMAE, principal causa de baixa visió a partir dels 65

Quatre de cada 10 pacients que opera ja han perdut l’altre ull i recorren a les millors mans. Passar per la sala d'operacions exigeix sempre una anàlisi profunda del cirurgià al qual el pacient confia la salut. I encara més si es tracta de casos de vida o mort.

Això és el que podem llegir al reportatge d’El País “En bones mans”, dedicat a diversos cirurgians espanyols, com Borja Corcóstegui, director de l´ IMO, que han assolit nivells d’excel•lència a la seva professió. El dia que opera, Borja Corcóstegui no menja. Amb prou feines algun suc, algun caldo, el mínim per no defallir. No menja perquè amb la digestió li augmenta el ritme del cor i si està operant en sent els batecs a les mans. És un moviment imperceptible, però ell el nota. “No m’agrada, em fa l’efecte que perdo precisió”, diu. Aquest detall dóna idea de la concentració que exigeix l’especialitat que ell exerceix, la microcirurgia de l’ull, i explica el nivell d’exigència que l’ha convertit en una autoritat indiscutida de la cirurgia del vitri i la retina. El pacient es juga molt sovint l’únic ull que li queda i Borja Corcóstegui no es pot permetre que el batec del cor el posi en perill. En cirurgia, la disciplina és fonamental. Hi ha una tradició procliu al despotisme en la qual el cirurgià adopta l’actitud d’un mariscal de camp. Avui l’autoritarisme a la sala d'operacions està en crisi, però cap equip arriba a bon port sense autoritat. Borja Corcóstegui ho té molt clar: “El cirurgià és el que ha de prendre les decisions, el que decideix l’estratègia i el que dirigeix; per tant, no pot culpar l’altre. Quan opero, si alguna cosa no va bé el culpable sóc jo perquè he de preveure que res no pugui fallar“. És extremament meticulós. Això explica la fama que té i els resultats de l’Institut de Microcirurgia Ocular que dirigeix a Barcelona, perquè Borja Corcóstegui és un cirurgià de l’“últim ull”. Quatre de cada 10 pacients que opera ja han perdut l’altre ull i recorren a ell perquè volen assegurar-se que posen el que els queda en les millors mans. Unes mans que també operen al Sàhara, a Moçambic o a Bolívia, perquè Borja Corcóstegui és impulsor d’una ONG, Ojos del Mundo, que ha operat més de 5.000 pacients.. Llegiu l’article sencer de Milagros Pérez Oliva a El País aquí.