DMAE, alta miopia i diabetis: principals amenaces per a la retina

La retina és una fina capa de teixit nerviós que recobreix l’estructura interna de l'ull. És on es fixen les imatges que s’envien al cervell a través del nervi òptic. Que funcioni bé, per tant, és d’una importància vital per a la visió.

Les patologies que més habitualment afecten la retina es concentren en quatre grans grups: les degeneratives, en què destaca la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE); les associades a l’alta miopia; les d’origen vascular, principalment retinopatia diabètica; i les associades a problemes biomecànics, com el despreniment de retina o traccions vitreomaculars. En tots els casos, la detecció precoç és fonamental per evitar que evolucionin i per millorar el pronòstic funcional final. Per això, l´ Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO) alerta de la importància que la població de risc es faci revisions oftalmològiques periòdiques.

Baixa visió en persones grans

La DMAE és la principal causa de baixa visió en persones de més de 65 anys.

La DMAE és la principal causa de baixa visió en persones de més de 65 anys. En general, tenen risc de patir-ne les persones de més de 50 anys, i especialment les que n’han fet 70. N’hi ha dues formes: la seca, en la qual es va atrofiant la màcula (la zona central de la retina i la més important per a la visió nítida), i la humida, en la qual es produeix un creixement anòmal de vasos a sota de la màcula. Com a conseqüència, els afectats van perdent progressivament la visió central. El tractament encara ha d’evolucionar molt, si bé hi ha nombrosos assajos clínics en marxa. Actualment s’intenta controlar amb fàrmacs intravitris antiangiogènics (que frenen el creixement dels vasos sanguinis). Per a la DMAE seca encara no hi ha un tractament eficaç, però l’administració de complexos antioxidants aconsegueix alentir la malaltia.

Actualment, l’IMO està treballant en l’elaboració d’estudis genètics de predisposició a patir DMAE. Aquesta futura tècnica permetrà identificar subjectes amb risc elevat de patir la malaltia i fer-los un seguiment més exhaustiu. Mentrestant, les millors mesures preventives són seguir una dieta sana, no fumar i fer-se revisions oculars periòdicament a partir dels 50 anys.

Complicacions de l’alta miopia

En l’alta miopia, que afecta prop d’un 2% de la població, hi ha més predisposició a patir certes malalties, com el despreniment de retina, la degeneració de la retina central per plaques d’atròfia, el creixement de vasos per sota de la retina a l’àrea macular, el forat macular miòpic i la separació de les capes de la retina macular, anomenada squisi. Aquests pacients poden queixar-se de veure línies ondulades o taques opaques al camp visual i de perdre agudesa visual. Actualment, certes patologies maculars de l’alt miop es poden corregir amb injeccions intravítries o amb microcirurgia ocular. Els pacients amb alta miopia també requereixen controls oftalmològics regulars per comprovar que no hi hagi lesions a la retina, que en molts casos no donen símptomes.

La diabetis, causa de pèrdua de visió en adults

Pel que fa a la retinopatia diabètica, és la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. És una de les principals causes de pèrdua severa de visió en edat laboral al món occidental. L’elevat índex de complicacions oculars que es produeix entre la població diabètica, com és el cas de l’edema macular, l’hemorràgia vítria i el despreniment de retina, fa que aquest col•lectiu s’hagi de controlar estrictament la glicèmia, la pressió arterial i els lípids plasmàtics, a més d’evitar el tabac. Aquests pacients –que pugen a més de 200 milions arreu del món– requereixen també revisions periòdiques de la retina, perquè generalment la retinopatia diabètica no dóna símptomes fins que la lesió ja és severa. Hi ha diferents opcions de tractament, com ara la fotocoagulació amb làser, les injeccions intravítries o la cirurgia (vitrectomia).

Les malalties de la retina associades a causes biomecàniques o traccionals, com el despreniment de retina, el forat macular, la membrana epiretinal macular o la síndrome de tracció vitreomacular, necessiten ser tractades amb cirurgia intraocular. Actualment s’obtenen bons resultats anatòmics i funcionals gràcies als grans avenços tecnològics tant en els aparells destinats a la detecció precoç com en les tècniques i els instruments de la microcirurgia endoocular.