La diabetis, una malaltia que amenaça la visió i que no avisa

Amb l'objectiu de fomentar la prevenció pel Dia Mundial de la Diabetis, ens acostem al testimoni d'un dels nostres pacients, que va descobrir que tenia aquesta patologia i una consegüent retinopatia diabètica quan ja estava en fase molt avançada

Amb l'objectiu de fomentar la prevenció pel Dia Mundial de la Diabetis, ens acostem al testimoni d'un dels nostres pacients, que va descobrir que tenia aquesta patologia i una consegüent retinopatia diabètica quan ja estava en fase molt avançada

El Dia Mundial de la Diabetis, que se celebra el 14 de novembre, mobilitza cada any la societat per conscienciar sobre aquesta "pandèmia del s. XXI", que segons l'OMS ja afecta més de 400 milions de persones i la prevalença de la qual podria duplicar-se en les dues properes dècades. Tanmateix, malgrat que creix l'alerta sobre aquesta malaltia, encara són molts els pacients que desconeixen que tenen diabetis: a Espanya, per exemple, s'estima que hi ha més de 5 milions d'afectats i prop de 2 milions que encara no han estat diagnosticats (dades de la Federació Espanyola de Diabetis). La raó és que es tracta d'una patologia silenciosa, com també ho són les complicacions oculars que pot desencadenar arran d'anys de mal control metabòlic. Així ho demostra el testimoni de César González, qui, tot i ser metge i estar familiaritzat amb la importància de tenir cura de la salut, mai havia pensat que podia ser diabètic, fins que unes vacances li va aparèixer una taca a l'ull dret i va acudir als seus companys del servei d'oftalmologia de l'hospital de Saragossa en el qual treballava. Allà li van diagnosticar una retinopatia diabètica en fase molt avançada. "Vaig descobrir per sorpresa que tenia no només la retina en molt mal estat, sinó també el sucre pels núvols, casa que havia provocat el dany sense que jo me n'adonés", ens explica.

Fer front a les complicacions de la diabetis

Un cop va saber que era diabètic, en César va prendre les regnes de la seva malaltia i va començar a portar un monitoratge estricte, a més de seguir el tractament indicat per la retinopatia diabètica. Després de dos anys amb la malaltia aparentment sota control, va decidir que seria interessant tenir una segona opinió d'un especialista i els seus oftalmòlegs li van recomanar venir a l’IMO. De camí a l'Institut, mentre anava conduint el cotxe, va notar "una cosa estranya a l'ull esquerre, com una gota de tinta en un got d'aigua difuminant-se", i va perdre la visió. Quan va arribar al centre, el Dr. Corcóstegui li va confirmar que es tractava d'una hemorràgia vítria a causa de la retinopatia diabètica i, l'endemà mateix, es va posar a les seves mans per ser operat.

César en un dels seus controls amb el Dr. Corcóstegui, ja que les revisions oculars periòdiques són indispensables en els pacients diabètics i han d'intensificar-se en cas d'algun problema.

 

Passat un temps, en César va tornar a patir una hemorràgia vítria a l'ull dret, que es va sumar a altres problemes retinals i a un glaucoma, dels quals va ser intervingut amb èxit a l’IMO. Però, com reconeix, "va ser un procés difícil de suportar en un moment en què jo estava al cim de la meva carrera professional i entreveia amb il·lusió les perspectives d'una jubilació activa dedicada als viatges, a l'entomologia... De sobte tot es va truncar i tinc clar que, si no hagués estat pel Dr. Corcóstegui i per la Dra. Arrondo, especialista en glaucoma, avui aniria amb bastó". Afortunadament, en César pot desenvolupar-se amb autonomia i la seva experiència li ha fet valorar encara més la importància d'una bona visió: "Sempre he tingut clar que els meus ulls són els meus ulls i, per tant, mai he dubtat de fer el que calgués i d’acudir a un lloc de confiança màxima". No obstant això, el primer pas fou ser conscient de la diabetis, la prevenció de la qual és molt important, ja que un diagnòstic precoç evita la pèrdua de visió en més del 90% dels casos.