Descompressió orbitària

Experts en
6
tècniques quirúrgiques diferents
Incisions
100%
invisibles passat el postoperatori

Què és?

És el procediment quirúrgic que es du a terme per tractar l’exoftàlmia. Els pacients amb exoftàlmia solen tenir un augment de la pressió al compartiment retroocular.

Amb aquest tractament quirúrgic l’òrbita es converteix en una cavitat més gran, amb la qual cosa el cirurgià aconsegueix recol•locar posteriorment el globus ocular amb descompressions de tipus ossi o greixós. Així, augmentant el volum del globus ocular, s’aconsegueix reduir la pressió que hi ha a l’òrbita.

En quins casos es fa?

  • Pacients amb exoftàlmia.
  • Pacients amb orbitopatia tiroïdal.

Exàmens previs

  • Examen oftalmològic complet i examen de la zona palpebral i periocular.
  • Es fa un camp visual (campimetria) i un test de colors per descartar una neuropatia òptica compressiva.
  • Es fan fotografies per valorar l’estat del pacient abans i després del tractament
  • Es fa un test de Hertel (també conegut com a exoftalmometria), que consisteix a mesurar la posició de tots dos ulls.
  • Addicionalment, es fa un TAC orbitari per valorar la causa de l'exoftàlmia.

Durant la intervenció

La intervenció consisteix a ampliar la capacitat volumètrica de l'òrbita actuant damunt de les parets òssies. Això s’asssoleix mitjançant orbitectomies, és a dir, fent talls o reseccions a les parets òssies orbitàries i/o al greix retroocular (lipectomia).

El procediment es fa de manera ambulatòria, a través d’incisions que passen desapercebudes durant el postoperatori.

Després de la cirurgia

  • Es clou l'ull del pacient durant 24 hores i després el cirurgià fa una revisió postoperatòria.
  • El pacient ha de seguir un tractament amb antibiòtics i antiinflamatoris per via oral i tòpica.
  • Es recomana que el pacient faci repòs relatiu després de la cirurgia.
  • Els resultats definitius es poden apreciar al cap d’un mes aproximadament.