La DCR i el lífting mediofacial transconjuntival, que corregeix la caiguda de la parpella inferior, són procediments pioners a Espanya

Les patologies de l’òrbita solen ser freqüents en molts dels pacients que acuden a visitar un oftalmòleg oculoplàstic

La patologia més habitual és l’orbitopatia tiroïdal, una malaltia inflamatòria relacionada amb el tiroide, que suposa prop del 70% de les patologies orbitàries.
En els casos lleus, la inflamació provoca retracció palpebral i una parpella o totes dues parpelles superiors es retiren i deixen al descobert una part important del globus ocular, cosa que confereix a la cara una expressió d’ensurt o de sorpresa.

En l’orbitopatia moderada es produeix un engrossiment dels músculs extraoculars, que pot provocar estrabisme (desviació d’un ull), diplopia (visió doble) i exoftàlmia (ulls de mussol). La malaltia pot arribar a ser molt greu per a la visió, ja que l’òrbita és una cavitat òssia inextensible en la qual un procés inflamatori com aquest pot comprimir el nervi òptic i causar ceguesa. La cirurgia d’òrbita permet solucionar tots els problemes oculars, estètics i funcionals relacionats amb la malaltia i recuperar la visió, si s’actua a temps.

A les vies lacrimals, el principal avenç és la DCR (dacrioscistorinostomia) endoscòpica endonasal, un procediment quirúrgic pioner a Espanya. Consisteix a obrir una nova via de la llàgrima cap a la fossa nasal perquè el conducte natural s’ha obstruït. A l´ IMO apostem per aquesta cirurgia sense talls perquè resulta poc traumàtica, redueix el postoperatori i ofereix uns resultats excel•lents als pacients amb ull ploraner.

Cinc claus de la cirurgia oculoplàstica i orbitària per conèixer-la millor i per saber més de les seves funcions, tractaments i tècniques quirúrgiques més noves.

1. Els oftalmòlegs oculoplàstics

Aborden les patologies i els defectes estètics, plàstics o funcionals relacionats amb les òrbites oculars, les parpelles i les vies lacrimals. La cirurgia abasta des d’arrugues d’expressió fins a greus lesions posttraumàtiques o processos inflamatoris que afecten el nervi òptic i que poden causar ceguesa.

2. Tractament de les bosses oculars

L’IMO és pioner en el lífting mediofacial transconjuntival per corregir la caiguda de la parpella inferior, una de les seqüeles de la blefaroplàstia (correcció de bosses), que afecta un 20% dels casos. Per prevenir seqüeles el millor és que la blefaroplàstia la faci un cirurgìà oculoplàstic.

3. L’orbitopatia tiroïdal

És una malaltia tiroïdal que provoca una inflamació ocular i que pot produir diplopia (visió doble), exoftàlmia (ulls de mussol) i fins i tot ceguesa. La cirurgia d’òrbita (la cavitat on s’allotja l’ull) permet tornar aquests pacients a l’estat en què es trobaven abans de la malaltia.

4. Les tècniques quirúrgiques

Permeten solucionar problemes externs a través de procediments sense incisió, poc traumàtics i que eviten senyals antiestètics a la cara. La perícia de l’especialista, expert a fer microcirurgia a l’interior de l’ull, garanteix els millors resultats amb un risc mínim.

5. Lacrimal artificial per a ull ploraner

Una nova tècnica aconsegueix obrir una via lacrimal artificial en pacients que, per obstrucció, no poden evacuar la llàgrima de l’ull de manera natural. Es tracta d’una cirurgia pionera, sense talls, poc traumàtica i amb un postoperatori curt, que ofereix resultats excel•lents en pacients amb ull ploraner.