Els cossos flotants: ombres projectades a la retina

Els cossos flotants, també anomenats mosques volants, són unes petites taques que moltes persones veuen movent-se al camp visual, especialment quan miren un fons llis o, per exemple, una superfície gran com podria ser una paret o el cel

Els cossos flotants són trossets minúsculs de substància gelatinosa que es formen a l’humor vitri, el líquid transparent que omple l’interior de l’ull. Tot i que sembla que estiguin davant de l’ull, en realitat suren a l’humor vitri i el que percep la visió són les ombres que els cossos flotants projecten a la retina.

Generalment són de poca importància i corresponen al procés d’envelliment.

A vegades la gelatina vítria pot separar-se de la retina i provocar esquinços i fins hemorràgies a l’ull. Això pot fer que apareguin nous cossos flotants. Si no es tracta, aquest esquinç pot donar lloc a un despreniment de retina, patologia que implica un tractament quirúrgic urgent.

Per què es produeixen?

Quan les persones arriben a una edat madura, el material gelatinós de l’humor vitri pot començar a espessir-se o a encongir-se i formar aglutinacions dins de l’ull que en provoquen la separació de la retina.

Aquest despreniment vitri posterior és més comú entre les persones miops, les que han estat operades de cataracta o les que s’han sotmès a cirurgia làser a l’ull. També s’apunta la diabetis com a causa de l’aparició i, en una proporció molt menor, poden estar associats a malalties oculars greus, com la uveïtis, l’hemorràgia vítria o el despreniment de retina.

Com es pot prevenir?

Els cossos flotants no es poden prevenir. El que sí es pot és detectar precoçment possibles complicacions que s’hi relacionen.

Es recomana consultar l’oftalmòleg si de sobte apareixen més cossos flotants, si es veuen centellejos de llum o si es pateix una pèrdua de visió lateral.

Quin tractament té?

La principal recomanació és aprendre a conviure-hi fent servir els procediments següents:

  • No “perseguir” les “taques” amb la mirada ni intentar enfocar-les.
  • Evitar les superfícies massa clares, mirar temporalment a llocs amb matisos i amb diversos tons de color.

En casos excepcionals es pot recórrer a la vitrectomia, que consisteix en l’extracció de l’humor vitri i la substitució per una solució salina o a la fotodisrupció amb làser.