Coneixem el Dr. Camille Maalouf, oftalmòleg i polític libanès

L’oftalmòleg libanès Camille Maalouf ha visitat recentment l’IMO. Vam xerrar amb ell de sanitat i de política, ja que també s’hi dedica des d’un partit de minoria cristiana. Aspira a millorar la salut dels libanesos, tant des del consultori com des del Parlament.

El seu cognom, com el del recent Príncep d’Astúries de les Lletres 2010, Amin Maalouf, ja anuncia la procedència cristiana, cosa que, pel que ens diu, no li resulta un problema per viure en harmonia amb els seus compatriotes musulmans. Amic i admirador de l’IMO i del seu director mèdic, el Dr. Borja Corcóstegui, el Dr. Maalouf aspira a continuar treballant per millorar la salut dels libanesos, tal com diu ell, tant des del consultori com des del Parlament.

Què l’ha portat a Barcelona?

Intento venir almenys cada dos anys a visitar el Dr. Corcóstegui, amb qui vaig treballar a la Vall d’Hebron des de 1976 fins a 1980, quan vaig tornar al Líban, el meu país. A ell li dec tots els meus coneixements d’oftalmologia, tant en el vessant mèdic com en el quirúrgic. És una persona formidable: dinàmica, treballadora, amb esperit científic i molt humana. Sempre està disposat a guarir el malalt. Tot plegat va fer que tinguéssim molta afinitat a l’hora de treballar. En aquella època vam arribar a fer jornades de 17 hores sense interrupció; mai no oblidaré aquella etapa de la meva vida.

Quina activitat du a terme al Líban?

Tinc el meu propi consultori mèdic i treballo en un hospital. A més, em dedico a la política. Vaig ser diputat entre els anys 2005 i 2009. Després em vaig tornar a presentar, però no vaig tenir la sort de ser escollit. Si tot va bé, em tornaré a presentar l’any 2013 com a diputat del Parlament del Líban.

Hi ha algun vincle entre la vida política i l’exercici de la medicina?

I tant! El nostre Parlament consta de 128 diputats. Quan en vaig formar part, 24 diputats érem metges i presentàvem projectes de llei al Ministeri de Sanitat. El metge sap quina peça de l’engranatge sanitari no funciona i el nostre propòsit és millorar-ho. Passa el mateix amb altres professionals parlamentaris. Molts exerceixen altres activitats a més de la política: hi ha advocats, enginyers…

Com funciona el sistema polític del Líban?

El sistema parlamentari i presidencial del Líban es basa en la jurisprudència de la IV República Francesa. El nostre Parlament té una sola cambra que té la funció de proposar, aprovar i sancionar les lleis. És l’òrgan més important del país. D’altra banda, no hi ha sistema de partits; la població pot acudir personalment al diputat per demanar-li ajuda. No votem un partit, sinó una persona, un diputat. Respecte del president de la República, des de l’any 1990, després de la guerra civil, alguns dels seus poders van passar al gabinet ministerial. De totes maneres, aquesta figura continua tenint poders: és el cap de les forces armades i aprova la formació del gabinet ministerial. En general, són funcions d’arbitratge i de mediació entre els tres poders de l’Estat.

El seu partit forma part d’una minoria cristiana que viu al Líban. Té problemes per aquest fet?

A la zona on resideixo hi vivim cristians i musulmans. Tot i les nostres diferències, sabem que ens hem d’entendre i que hem de cedir part dels nostres drets en benefici de la convivència. Dels set diputats de la meva zona, cinc són cristians i dos són musulmans i ens entenem molt bé. Tenim una visió del futur molt semblant: ajudar la gent.

Com és el sistema sanitari del Líban?

És un sistema que té un vessant públic i un de privat. Algunes professions tenen privilegis en matèria sanitària, com ara els militars, a qui l’Estat cobreix totes les despeses hospitalàries. També disposem de Seguretat Social, però a diferència de l’espanyola, la nostra és de copagament. El pacient assumeix el 10% de les despeses derivades del tractament mèdic i de l’estada a l’hospital, sempre que l’import no superi les 300.000 lliures libaneses (uns 200 dòlars). La resta l’assumeix l’Estat. Per això actualment molt pocs pacients fan servir la sanitat privada. És un sistema sense llistes d’espera, amb bastants facultatius que es dediquen a l’exercici de la medicina. L’inconvenient és que la majoria d’hospitals estan concentrats a la capital, Beirut, i que no totes les poblacions disposen de centres equipats. Som un país del Tercer Món. No ens podem permetre el luxe de tenir tot l’instrumental sanitari necessari perquè és molt car. El material quirúrgic, per exemple, es reutilitza després d’esterilitzar-se.

Què li sembla el nou IMO?

Per mi, aquest centre és el millor del món. He tingut ocasió de visitar diversos centres oftalmològics arreu del món i no en conec cap amb aquesta organització humana i científica. Tot el personal està molt professionalitzat i motivat. L’antic IMO era més petit, però ja era molt “gran”. Ara, a més, la nova seu ha guanyat espai i equipament.