Les claus de la desviació ocular

L’estrabisme i l’ambliopia (ull gandul) són dues patologies molt relacionades entre elles que apareixen, generalment, en edat infantil.

El diagnòstic i tractament precoç és fonamental en tots dos casos per evitar que aquest problema ocular persisteixi en l’edat adulta.

1. El necessari diagnòstic precoç

L’estrabisme i l’ambliopia (ull gandul) són dues patologies molt relacionades que apareixen, generalment, en edat infantil. El diagnòstic i el tractament precoços són fonamentals per evitar que el problema ocular persisteixi en l’edat adulta i, en el cas de l’ambliopia, per salvar la visió de l’ull gandul.

2. L’estrabisme genera l’“ull gandul”

La conseqüència més greu de l’estrabisme és l’ambliopia o ull gandul. Com que els ulls estan desviats i apunten cadascun en una direcció, el cervell del nen, que presenta una gran capacitat d’adaptació, suprimeix la visió d’un per evitar aquesta situació anòmala i no veure-hi doble.

3. ‘Ensenyar’ el cervell a veure-hi

El tractament de l’ull gandul és més fàcil com més petit és el pacient. El motiu és que l’ambliopia es produeix perquè el cervell visual no aprèn a veure-hi, i únicament podem ensenyar el cervell a veure-hi durant la infantesa. Més enllà dels 8 anys, és difícil que l’ull que ha deixat d’usar-se recuperi la visió.

4. Adults amb visió doble

L’estrabisme pot ser congènit, aparèixer a la infantesa o en adults, per mal control del moviment dels músculs oculars per part del cervell, per defecte refractiu, baixa visió o anomalia muscular. Si s’adquireix en l’edat adulta sempre causa visió doble, que s’ha de tractar per eliminar-la.

5. Cirurgia per ‘portar les regnes’

La cirurgia de l’estrabisme pretén escurçar o allargar els músculs oculars com si es portessin les regnes d’un cavall, tibant o deixant anar més d’una banda o de l’altra en funció de cap a on volem que giri l’ull. És eficaç en el 90% dels casos, tot i que a vegades s’hi ha d’intervenir.