Cirurgia del pterigi amb autoimplant conjuntival

Tècnica específica per evitar la reaparició del pterigi, amb excel·lents resultats estètics
Doctor Gris operando en quirófano

En quins casos es fa?

Quan el pterigi produeix molèsties al pacient o augmenta de mida fins a acostar-se a la zona pupil•lar o ocupar-la i provocar astigmatisme o impedir la visió, és necessària una cirurgia.

Exàmens previs

Exploració oftalmològica completa.

Abans de la intervenció

Després de la cirurgia es col•loca un pegat, que es retira les 24 hores següents. L’ull estarà vermell i trigarà unes quantes setmanes a recuperar-se.

Durant la intervenció

Es fa servir anestèsia local. L'ull s’obre amb un separador, es col•loca sota un microscopi i es demana al pacient que dirigeixi la visió cap a un punt determinat. Es protegeix el pacient amb un camp estèril, però pot respirar i parlar normalment. Un autoimplant significa que una petita porció de la seva conjutiva es col•loca al lloc on es fa l’escissió del pterigi. S’hi col•loquen sutures absorbibles o es fan servir adhesius tissulars (biològics) per evitar l’ús de sutures.

Cirugía pterigion con autoinjerto conjuntival Cirurgia del pterigi amb autoimplant conjuntival

 

Riscos

Com tota cirurgia, no està lliure de complicacions com ara la infecció (0,05%), la pèrdua de transparència de la zona intervinguda, l’aprimament de la còrnia, un granuloma per un cos estrany, una cicatriu conjuntival hipertròfica, etc.

Si el pterigi està molt evolucionat, hi ha la possibilitat que reaparegui (és a dir, una recidiva) en un percentatge aproximat d’un 10% i fins i tot pot fer-ho amb més agressivitat si l’operació no es fa bé. Quan el pterigi no envaeix l’eix visual, les possibilitats quirúrgiques d’èxit immediat són molt elevades (superiors al 95%).