Carol Camino a Mali amb la Fundació Ulls del Món: “El seu agraïment i la seva felicitat quan recuperen la visió un cop operats són impagables”

Després d’anys de feina, el projecte Ulls del Món va arribar a aquest racó del planeta, Mali, i s’hi va començar la tasca que ja s’estava duent a terme prèviament a llocs com el Sàhara, Moçambic i Bolívia

Impressionants baobabs, planes inacabables, turons rocosos, horitzons d’argila, robes de colors, mirades cristal•lines, somriures gratis… Són algunes de las imatges que molts habitants de Malí podran recuperar gràcies a la tasca que Ulls del Món duu a terme des de fa temps en aquest país africà, un dels més pobres del món.

La Fundació Ulls del Món, sorgida l’any 2001 de la mà de Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui, va iniciar l’activitat al territori amb una primera expedició mèdica l’objectiu de la qual va ser consultar i intervenir quirúrgicament els pacients amb problemes oculars al centre oftalmològic de l’Hospital de Bankass, a la província de Mopti, situada a la zona coneguda com a País Dogon.

Carol Camino, optometrista de l´ IMO, és un dels set membres d’aquella primera expedició que durant 20 dies va visitar 600 pacients i va operar-ne més d’un centenar. A la incomoditat del viatge (tres vols fins a Mopti i dues hores de furgoneta fins a Bankass), a les altes temperatures, a la falta de mitjans o a la duresa dels horaris, s¡hi van sumar uns quants esculls inesperats, com ara el fatídic segrest de tres cooperants espanyols a la veïna Mauritània, o la malaltia de Carol Camino, que va quedar ben abatuda per la malària durant gairebé sis dies. “Va ser dur, però ja tinc ganes de tornar-hi”.

La fascinació que desperta el país i la seva gent és molt superior a les dificultats. Il•lusió, agraïment, alegria o generositat són alguns dels trets dels habitants d’aquest lloc pobre, però bell; brut, però d’una puresa insòlita… La humilitat i l’enteresa dels seus habitants –especialment de les dones– sorprèn els qui hi acaben d’arribar. “La majoria dels pacients que es van visitar durant l’expedició van haver de fer molts quilòmetres a peu i, quan va fer falta, van dormir a terra per esperar a ser operats l’endemà. El seu agraïment i la seva felicitat quan recuperen la visió un cop operats són impagables”. Són milers les sensacions, reflexions, anècdotes i històries que acompanyen aquests primers passos d’Ulls del Món al país africà… Les hem condensat en unes quantes notes i algunes fotografies, boniques i eloqüents.

Sobre Mali

Segons un informe de Nacions Unides de 2007-2008, els països menys desenvolupats del planeta són Mali, Níger, Guinea-Bissau, Burkina Faso i Sierra Leone. A més de pertànyer al continent africà, tots tenen en comú una situació social i política precària, poca activitat econòmica, una baixa qualitat de vida i la pitjor esperança de vida del món. Així es Mali, un país enclavat a l’Àfrica Occidental, sense litoral marítim, amb una superfície d’1.240.000 km2 (aproximadament dues vegades Espanya) i amb una població d’11,5 milions d’habitants.

Amb capital a Bamako, el país limita al nord amb Algèria, a l’est amb Níger, a l’oest amb Mauritània i Senegal i al sud amb Costa de Marfil, Guinea i Burkina Faso. El territori s’estén des del desert del Sàhara fins a la sabana tropical i està banyat pel riu Níger, que recorre 1.700 km per l’interior de Mali i vivifica les poblacions situades a la riba. La població de Mali és el resultat de diversos encreuaments de pobles i civilitzacions. L’idioma oficial és el francès i la llengua més estesa és el diula, tot i que també s’hi parla sarakole, tuareg, fulani, senufo, songhai, dogon i bobo. Tot i que des de fa temps la majoria de la població de Mali és musulmana (al voltant del 90%), aquest culte es barreja amb els costums animistes.