Blefarospasme

Блефароспазм

Què és el blefarospasme?

El blefarospasme és una contracció espasmòdica involuntària i repetitiva del múscul orbicular (el múscul circular del voltant de l’ull) que provoca posats i moviments anormals (distonies).

El blefarospasme essencial o primari és bilateral i pot estar acompanyat de moviments involuntaris de coll, de cap o de boca, que tan sols desapareixen mentre el pacient dorm.

Sol ser un procés que avança de manera gradual i que augmenta a poc a poc tant la intensitat com la freqüència. El tancament forçat de les parpelles pot derivar en alteracions visuals.

Per què passa?

El blefarospasme és una de les distonies facials més comunes.

Pot tenir com a causes:

  • Una alteració neurològica funcional al sistema nerviós central
  • Efectes secundaris de certs medicaments
  • Falta de lubricació de la superfície ocular, fet que provoca un increment d’activitat de la parpella per intentar distribuir uniformement la llàgrima insuficient o de mala qualitat

Un altre desordre freqüent és l’espasme hemifacial, que si bé no es tracta d’una distonia, afecta els músculs d’un costat de la cara i provoca moviments involuntaris irregulars i progressius que també poden afectar l’ull.

L’espasme hemifacial s’origina, en molts casos, per la compressió del nervi facial a causa d’alguna artèria o a conseqüència d’algun traumatisme.

Com es pot prevenir?

El blefarospasme no es pot prevenir, però és important detectar-lo a temps. Atès que a vegades els símptomes poden confondre’s o subestimar-se, és probable que una part de la població en pateixi sense saber-ho.

En molts casos el blefarospasme s’associa a un problema oftalmològic quan en realitat es tracta d’un factor neurològic. A més, si la distonia comença durant la infantesa és freqüent que s’estengui a diversos grups musculars. Per això és clau un diagnòstic i un tractament precoç d’aquesta afecció que ajudi a evitar les complicacions associades a les reiterades gesticulacions anormals.

  • Parpelleig incontrolable
  • Tancament forçat dels ulls
  • Disminució de visió (en els casos severs)

El tractament consisteix en la protecció ocular amb ulleres de sol, gotes lubricants i aplicació de toxina botulínica (substància que s’injecta per relaxar temporalment els músculs i evitar que es contreguin).

Protecció ocular amb ulleres de sol Protecció ocular amb ulleres de sol
Aplicació de gotes lubricants Aplicació de gotes lubricants
Aplicació de toxina botulínica Aplicació de toxina botulínica

Tot i que té una eficàcia del 90%, en els casos més severs es pot recórrer a una cirurgia anomenada miectomia del múscul orbicular i la musculatura depressora. Aquesta cirurgia extreu parcialment o totalment fibres d’un dels músculs de la parpella superior, de manera que evita que continuï tancant-se de manera espasmòdica.