Amenaces per a la retina

Dr. Rafael Navarro, especialista en retina de l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, ens parla de les amenaces per a la retina a partir de diverses patologies. La connexió entre l’ull i el cervell és bàsica i s’ha de tenir en compte a l’hora de tractar aquest tipus d’afeccions oculars

La retina és una fina capa de teixit nerviós que recobreix l’estructura interna de l'ull. És on es fixen les imatges que s’envien al cervell a través del nervi òptic. Que funcioni bé, per tant, és vital per a la visió. Les patologies que més habitualment afecten la retina es concentren en quatre grans grups: les d’origen vascular, principalment la retinopatia diabética; les degeneratives, on destaca la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE); les associades a problemes biomecànics, com el despreniment de retina o les traccions vitreomaculars, i les associades a l’alta miopia. En tots aquests casos, la detecció precoç és fonamental per evitar-ne l’evolució i per millorar-ne el pronòstic funcional final. Per això a l’IMO alertem que és important que la població de risc es faci revisions oftalmològiques periòdiques.

La retinopatia diabètica és la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. És una de les principals causes de pèrdua severa de visió en edat laboral al món occidental. L’elevat índex de complicacions oculars que es produeixen entre la població diabètica, com ara l’edema macular, l’hemorràgia vítria i el despreniment de retina, fa que aquest col•lectiu hagi de mantenir un control estricte de la glicèmia, de la pressió arterial i dels lípids plasmàtics, a més d’evitar el tabac. Aquests pacients requereixen també revisions periòdiques de la retina, ja que generalment la retinopatia diabètica no provoca símptomes fins que la lesió és severa. Segons quina sigui la zona afectada i el grau de desenvolupament de la malaltia, els especialistes disposem de diverses opcions de tractament, com ara la fotocoagulació amb làser, les injeccions intravítries o la cirurgia (vitrectomia).

Altres complicacions visuals associades a la diabetis, com el glaucoma o les cataractes, requereixen tractaments específics. Pel que fa a la DMAE, és la principal causa de baixa visió en persones més grans de 65 anys. En general, tenen risc de patir-ne els més grans de 50 anys i especialment els que passen dels 70. N’hi ha dues formes: la seca, en la qual es va atrofiant la retina central, i la humida, en la qual es produeix un creixement anòmal de vasos sota la màcula. Els afectats van perdent progressivament la visió central. El tractament encara ha d’evolucionar molt. Actualment s’intenta controlar l’avenç de la forma humida amb fàrmacs intravitris antiangiogènics (que frenen el creixement dels vasos sanguinis).

Per a la DMAE seca encara no hi ha un tractament eficaç, tot i que l’administració de complexos antioxidants aconsegueix alentir la malaltia. Actualment, l’IMO està treballant en l’elaboració d’estudis genètics de predisposició a patir aquesta malaltia de cara a identificar els subjectes d’alt risc i monitoritzar-los de manera més freqüent. Les millors mesures preventives són fer una vida sana, no fumar i fer revisions oculars periòdicament a partir dels 50 anys. Les malalties de la retina associades a causes biomecàniques o traccionals, com ara el despreniment de retina, els forats maculars o la síndrome de tracció vitreomacular, s’han de tractar amb cirurgia endocular, amb la qual actualment s’obtenen bons resultats funcionals, gràcies als avenços tecnològics en la detecció precoç i la microcirurgia. En l’alta miopia, que afecta prop d’un 2% de la població, hi ha més predisposició a patir certes malalties, com el despreniment de retina, la degeneració de la retina central per plaques d’atròfia, el creixement de vasos per sota de la retina, el forat macular miòpic i la separació de les capes de la retina macular, anomenada squisi. Aquests pacients poden queixar-se de veure les línies ondulades, de tenir taques opaques al camp visual o de perdre agudesa visual. Els pacients miops alts requereixen controls oftalmològics regulars per comprovar que no hi hagi lesions a la retina, que en molts casos no donen símptomes. A més, aquests pacients també tenen més predisposició a altres patologies associades, com el glaucoma i les cataractes.