Al·lèrgies, queratoconjuntivitis i lesions a la còrnis

Ulls irritats, parpelles inflades i sensació de coïssor i picor als ulls són símptomes d’al•lèrgia ocular. N’hi ha que són lleus, però d’altres s’han de vigilar perquè poden produir lesions severes a la còrnia

Reproduïm aquí l’entrevista feta per E. Armora al Dr. Gris, especialista en còrnia i refractiva de l’IMO, que es va publicar al suplement Salud de l’ ABC el mes de maig de 2013.

Al•lèrgies. Els ulls també pateixen a la primavera

Congestió, goteig nasal i esternuts no són els únics símptomes de les al•lèrgies. Si un dia et despertes amb els ulls irritats, les parpelles inflades i tens sensació de coïssor i picor als ulls, consulta-ho amb un especialista perquè probablement tens una al•lèrgia ocular o una conjuntivitis al•lèrgica, una de les malalties externes més freqüents a la consulta de l’oftalmòleg, que afecta aproximadament entre un 5 i un 10% de la població general.

Entrevista publicada a l’ABC

 

Hi ha diferents tipus d’al•lèrgies oculars. El Dr. Óscar Gris, especialista en còrnia de l’IMO de Barcelona, distingeix entre dos grups importants: les més lleus, que no afecten la còrnia, i les que sí que poden perjudicar-la, denominades queratoconjuntivitis. En totes, la picor es converteix en el símptoma més destacat, tot i que les queratoconjuntivitis comporten un quadre clínic més sever i poden amenaçar la visió. En el grup de les al•lèrgies menys preocupants hi ha les denominades conjuntivitis al•lèrgiques, que poden ser estacionals o perennes. Totes dues afecten únicament la conjuntiva. «La conjuntivitis al•lèrgica estacional, associada fonamentalment al pol•len, és la forma d’al•lèrgia ocular més prevalent, especialment a l’època primaveral, coincidint amb els cicles de pol•linització de moltes plantes, mentre que la perenne, en canvi, és present tot l’any perquè està vinculada a al•lèrgens d’espais interiors com els àcars, el pèl d’animal o els fongs», explica al diari ABC el doctor Gris.

Episodi «estacional»

Aquesta diferència de temporalitat s’aprecia també en les queratoconjuntivitis: la vernal, que és típica dels nens, sol manifestar-se durant la primavera o l’estiu, mentre que l’atòpica, pròpia dels adults, es manté al llarg de les estacions. «La queratoconjuntivitis vernal apareix generalment als dos, quatre o sis anys i desapareix espontàniament durant l’adolescència», explica l’especialista en còrnia de l’IMO, que subratlla que malgrat tot és important que «es vigili per evitar les lesions corneals». En el cas de l’atòpica, les lesions a la còrnia poden ser més severes i «la patologia també sol aparèixer en adults que pateixen quadres de dermatitis», indica Óscar Gris. Pel que fa al tractament, «el més important és saber l’agent que causa l’al•lèrgia per poder fer-hi front amb precisió i efectivitat». Un cop determinat, cal evitar-ne el contacte. «Encara que aquesta precaució sembli una obvietat, hi hi qui no la té en compte i passa directament a la segona fase, que és el tractament farmacològic», diu a l’ABC l’expert de l’IMO. En aquest sentit, les mesures ambientals resulten essencials.

Control d’un especialista

Quan s’ha controlat el factor extern, si persisteix l’al•lèrgia, el següent pas és recórrer als fàrmacs. El més freqüent és amb antihistamínics (via tòpica o oral) o bé, si no són prou efectius, els corticoides. En aquest cas, tanmateix, cal dir que aplicats damunt la superfície ocular poden induir alteracions com el glaucoma o les cataractes si no els supervisa adequadament un especialista. Per això la col•laboració a tres bandes entre l’oftalmòleg, l’al•lergòleg i el pacient resulta clau per aconseguir que l’al•lèrgia no elimini la vitalitat de la primavera. «També és important transmetre el missatge que el tractament amb corticoides l’ha de controlar i dosificar un especialista perquè hi pot haver risc per a la salut ocular si s’administra malament», precisa Óscar Gris.