“Al món hi ha 45 milions de cecs evitables”. Entrevista al Dr. Corcóstegui a El País

El Dr. Corcóstegui explica al diari El País la seva col•laboració, des de fa 12 anys, amb l’ONG “Ulls del Món” per prevenir i combatre la ceguesa evitable als països més pobres del món, que suposa un 80% dels casos a nivell mundial

Reproduïm íntegrament l'entrevista feta per Emilio de Benito i publicada a El País el 23 de novembre de 2012.

Artículo El Pais

El luxe de l’hotel no casa gens amb una entrevista amb el cofundador d’una ONG, però Borja Corcóstegui ho defensa perquè els fan “molt bon preu” per al “sopar benèfic” que l’espera: coberts a 600 euros per finançar Ojos del Mundo —”o Ulls del Món o Eyes of the World, som internacionals”—, diu aquest oftalmòleg de 62 anys, tan viatger com l’organització: nascut a San Sebastià, criat a Bilbao, amb anys d’estudi als EUA i el Regne Unit i, finalment, assentat a Barcelona.

I no hi comptem els desplaçaments periòdics a l’Àfrica i Amèrica amb el seu projecte humanitari. Borja Corcóstegui parla amb passió d’un projecte que va néixer fa 12 anys gairebé per casualitat. "Rafael Ribó, el síndic, va venir amb despreniment de retina, el vam operar i em va dir: “Això de tornar-hi a veure bé és fantàstic, hem de fer alguna cosa”. Aquell entusiasme els va dur al campament sahrauí de Tinduf. “Hi havia molts problemes oftalmològics i vam muntar les primeres comissions [grups itinerants] de treball”. Aquell model va anar creixent i avui se centra més a formar professionals locals que no a enviar-hi metges i altres especialistes des d’Espanya.

“A Moçambic i a Bolívia hem tingut molt bons resultats. Els sahrauís, quan vénen, volen quedar-se a Espanya; els costa tornar allà, amb la situació tan complicada que hi tenen, enmig del desert, però als altres, no. A El Alto, al lloc més pobre de Bolívia, hi tenim una clínica molt correcta fins i tot per als estàndards d’aquí. Si es fa alguna cosa, s’ha de fer bé, d’una manera professional”, diu. Borja Corcóstegui vol retirar-se quan encara estigui en plena forma.

En aquells primers viatges, Corcóstegui es va posar cara a cara davant d’una realitat terrible. “Al món hi ha 45 milions de cecs evitables; persones amb cataractes que quan hi tornen a veure són tot agraïment. És apassionant, i fins i tot violent, però has de deixar que t’abracin o que et facin petons. T’has de deixar estimar. És la seva manera de mostrar-te l’alegria i no pots quedar com un bufat”. L’oftalmòleg ja no viatja tant com abans, però li agrada fer-ho. “La família no és problema. La meva dona m’acompanya i m’ajuda. És infermera de formació, tot i que s’ha acabat dedicant a altres coses. Fins i tot en Ribó hi dóna un cop de mà. Quan ve, li poso una bata i li encarrego que posi gotes per al glaucoma. La gent li diu doctor, tot i que no n’és. Tothom que vulgui fer alguna cosa pot ajudar”, diu.

Aquest convenciment que per ser útil només cal proposar-s’ho el fa assegurar que quan es jubili de l’IMO (Institut de Microcirurgia Ocular) de Barcelona vol continuar ajudant l’ONG. “No sóc dels que volen treballar fins que no es pugui més. Com diuen els italians, cal retirar-se “in belleza”, quan encara s’està bé. No m’agrada acaparar un lloc”, diu. L’aigua amb gas és una excusa per a la xerrada Borja Corcóstegui amb prou feines té mitja horeta abans d’una reunió i del sopar, al qual assisteixen la ministra de Sanitat, Ana Mato, i persones que donen suport a l’ONG, com els suïssos que hi vénen cada any per demostrar la seva solidaritat.

El projecte, que va arribar a tenir dos milions anuals, també pateix la crisi i enguany té només 1,4 milions, de manera que cal cuidar els filantrops. Una reunió amb ells —a la qual farà 10 minuts tard— l’espera. “Però l’aigua m’ha anat molt bé”, diu per acomiadar-se.